
Y allí era, davant de la gegant criatura, l'heroi de qui tothom en parlava, a qui tothom aclamava. Allí era també la serp, de qui tothom en parlava i a qui tothom temia. Un enfrontant l'altre, l'altre enfrontant l'un. Un dels dos havia de morir, o bé Ladó o bé Hèrcules.
Tal com Euristeu manà a Hèrcules, aquest anà en busca d'una de les daurades pomes del jardí de les Hespèrides. Sabia el que l'esperava allí i qui l'esperava.
No tingué cap mena de dificultat en matar Ladó i així agafà una poma daurada i la portà a Euristeu, tal com ell li va manar. En dur-la, el rei de Micenes refusà l'encàrrec que ell mateix li encomanà, així que Hércules la donà a Atena per a que les retornés al seu lloc d'origen.