Colloquium aplica

• Ave Marcus!
• Ave Claudia et Marcia!
• Quid facitis?
• Nos in villa ambulamus
• Vos carnes volutis?
• Non, nos fassae sunt et e villa exit

APLICA T.5

Marcia et Claudia in taberna intrant.

TABERNARIUS: Avete puellae!

MARCIA: Avete Iulius!

CLAUDIA: Salve Iulius, tabernarius noster!

TABERNARIUS: Quid volunt?

MARCIA: Nos ovos et carnem volemus.

TABERNARIUS: Ego ovos non habeo, sed carnem.

CLAUDIA: Quid carnem?

TABERNARIUS: Carnem vaccae, puellae.

CLAUDIA: Et garum? Tu garum habes?

TABERNARIUS: Ego garum non habeo, ego solam carnem habeo.

MARCIA: Carnem vaccae, enim.

Aplica unitat 5

• Salve dominus! Quae tu es?
• Ego mercator sum
• Quid mercatores faciunt?
• Mercatores sunt qui vendunt et emunt merces varias
• Quid mercatores vendunt et emunt?
• Mercatores vendunt et emunt merces varias: oleum, farinam, vinum, garum, pisces, carnem, amphoras, telas, gemmas, et cetera
• Sed quis alimentos tu vendes?
• Ego varioum carnum vendeo. Quid tu volut?
• Ego bovos volo

APLICA UNITAT 5

Claudia cum serva in foro est.

Claudia: Serva mea, ego volo emire pilam.
Serva: Ego non volo amire pilam.
Claudia: Quia?
Serva: Ego non volo emire pilam nunc quia ego volo emire alimentos.
Mercator: Vendo alimentos!
Serva: Ego volo panem, vinum et carnem.
Mercator: Ego habeo panem et carnem sed non habeo vinum.
Claudia: Nos in via anbulamus et in aliis foro emimus vinum et pilam.

Aplica Unitat 5

-Ave Claudia et Iulia.
-Ave mercator.
-Quid facit?
-Ego in scholam exit, et mater mea alimentum emunt.
-Quid stuidias in scholam?
-Ego in scholam grammaticam, calculum et geographiam disco.

Aplica unitat 5

-Ave mercato
-ave claudia
-tu alimento avet?
-si, farinam, vinum. panum et caetera..
-ubi farinam est?
-Farinam hispania peninsula est
-Salve mercato
-Salve claudia!

In taberna

Claudia et ego ad taberna adimus quia alimentum emere volemus.

- Ave mercator!

- Ave Claudia et Iulia. Quid facitis in taberna?

- Nos oleum, vinum, farinam et panem emere volemus.

- Ego panem non habeo. Pistor panem vendit.

- Ubi pistor est?

- Pistor inter tonsor et taberna est.

- Possesne vendere amphoras?

- Ego amphoras non vendo, Lucius amphoras habet in taberna sua.

- Gratas, vale!

- Vale dominae!

Linea del temps

http://timerime.com/es/linea_de_tiempo/1039378/Juli+Cesar+i+F+de+la+repblica/

Treball cooperatiu de llatí

Aquesta és la nostra línia del temps:






Tot i que també podeu trobar-la clicant el següent enllaç

Senatus Populusque Romanus

Aqui podeu veure la nostra linia del temps

http://timerime.com/es/linea_de_tiempo/1034588/Senatus+Populusque+Romanus/

LÍNEA DEL TEMPS, CAIUS IULIUS CESAR

Final de la monarquia :
La monarquia va començar l’any 753 a.C i va acaba al 509 a.C. Es la Fundiacion que va fer Rómul . El rey es recolsava en el Senat
Inici de la republica
-Els ciutadans romans elegien els seus representants .
El poder es artuculaba en tres institucions
-Comisis o Asamblees populars ( poder legislatiu)
-Magistrats (consuls , pretors,censors ... amb poder ejecutiu )
-Senat (inicialment consultiu que va acaparar poc a poc poders)
Durant la república, Roma es va expandir territorialment arriban a domina successivament
El darrer període de la República segueix caracteritzat pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos que utilitzen tots dos partits, populares optimates , com a plataformes per aconseguir un poder personal. Ara és el torn principalment de Pompeu i Juli Cèsar.

Juli César al final de la republica:
Caius Iulius Caesar , va néixer l'any 100 aC al si d'una Familia patrícia, la gens Júlia, la que es vanagloriava de ser descendent ni més ni menys de Julus . Aquest , segons la tradició , era nét de la deesa Venus.
César va ocupar diversos cárrecs al llarg de la seva dilatada carrera politica ( cursus Honorum) : va ser tribú militiar ( el 71 o 72 aC, edil (65 aC), pontiflex Maximus ( 63 aC ), pretor (62 a C) i procònsol a Hispània
Inici del Triumvirat:
L'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents : pompeu ( que acaba de tornar d'una campanya triomfal contra la pirateria a la Mediterrània oriental ) i Cras (un dels homes més rics )
El 59 aC César va ser elegit cónsol juntamentam un altre pólitic anomenat Marc Calpurini Bíbul.
La Guerra de les Gàl• lies :
en set anys encara no ( entre el 58 i el 51 aC ), César va sotmetre l'anomenada Gàl • lia Transalpina. En l'antiguitat, aquest territori comprenia no tan sols el que avui és França, sinó també Bèlgica i parts d'Holanda, Suïsa i Alemanya.
La mort de Juli Cèsar:
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom deliberatores

Caiguda de l'imperi romà:
La Caiguda de l'imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'imperi romà d'occident l'any 476


• LA PENÍNSULA ITÁLICA (500-250 a.C.) contra els celtes al nort y els grecs al sud.
• EL MEDITERRÁNI OCCIDENTAL (264-146 a.C.) en les denominades Guerres Púnicas front als cartaginesos.
• EL MEDITERRÁNEO ORIENTAL (siglo II a.C.-siglo II d.C.)

Línia del temps

Aquest és el nostre time rime sobre la fi de la monarquia, i de la nova república romana:

Clíca aquí i podràs veure la nostra línia del temps