Discipulus: Ave magister!

Magister:Aver pueri

Mateo:Magister non estudent Gramatica

Maxim:Magister non estudent Historia

Magister:Pueri es necessarium student!

Colloquium

Discipulus: Ave magister.

Magisteri: Ave puer.

Claudius: Magister non officiorum.

Magisteri: et Lucius officia?

Lucius: Si, Ego si.

Magisteri: Bene pueri. Ave!

Discipulus: Ave magister.

COL:LOQUIUM

PUERI : Ave Magister

MAGISTER: Ave Student, Quid facid?

PUERI: Grammaticam studi

MAGISTER: Cum tuas frater?

PUERI: matematicam studi

PARVI: Quid facid magister?

MAGESTRER: Ego quoque Grammaticam studio

Colloquium

[Magister] -Ave Pueri

[Pueri] -Ave Magister

[Magister] - Instrumenta necessaria habetis?

[Pueri] - si , nos Tabella, stylo et cibus habemus

[Magister] -bene et vos habetis student grammaticam

[Pueri] - si magister, nos habemus student Grammaticam

[Puer ] - Ego non habeo studet Grammatica sed habeo studet Calculus

Aplica, exercici 21

Magister: Ave Pueri!

Claudius et Lucius: Ave magister, quid nunc facimus?

Magister: nunc mythologiam et geographiam discimus.

Claudius: Ego in via cum pila volo ludere.

Lucius: Ego cum talis volo ludere.

Magister: Sed ego volo in ludo docere!

"APLICA" EXERCICI 21

Discipulus: Magistri! Ego non habeo mea officiam.
Magister: Quid?
Discipulus: Ego non facere meus officam quia tabellam non habet.
Magister: Post ludo tu ambulas to mercato.
Discipulus 2: Ego tabellam habet.
Magistri: Ego sum felix cum tu.

Colloquium exercici 21

o   Magister: Salve discipuli!

o   Pueri: Salve magister!

o   Magister: Vos instrumenta necessaria habetis?

o   Puer: Ego stylo habeo, sed tabella cerae in mea domus est.

o   Magister: Quid facit tua tabella cerae in tua domus?

o   Puer: Tabella cerae in mea domus est quia meu frater discere volut.

o   Magister: Mmm... et tu?

o   Puer parvus: Ego tabella cerae habet.

Imatge extreta d'aeroblog

Text argumentatiu.

Miquel Angel en la pintura situa a Júpiter al damunt del quadre llançant el llamp, més a baix està Faetont amb el carro caient y més a baix les germanes de Faetont que estan plorant a la seva tomba i que més tard són convertides en arbre

Faetont era un imprudent perquè tots els joves o la gran majoria es pensen que podem amb tot i que res sens pot resistir. Però en realitat moltes coses de les que pensem que podem fer no les podem fer com li passa a Faetont que pensava que podia portar el carro però no pot i es cau. Trobo que si hagués escollit algo més adequat o més fàcil de fer ho hagués aconseguit i no li hagués passat res.

Faetont

Crec que te molta relació amb el comportament humà ja que, com que l’ Hèlios era un adolescent imprudent, no pensava en les conseqüències de portar el carro del sol, i encara que el seu pare el va avisar no va voler escoltar-lo, ho va intentar i no ho va aconseguir com a conseqüència va cremar tot el nord d’Àfrica.

Similar a aquest podem trobar un munt de exemples amb persones humanes, que per no pensar poden fer qualsevol cosa, com ara no atendre a classe sabent que l’examen pot contenir els continguts explicats a classe.

Llavors les conseqüències seran que hauran d’estudiar més a casa i perdre mes temps per no haver aprofitat el temps.

EXERCICI 21 APLICA

MAGISTER: Salve discipuli mei!

DISCIPULI: Avete magister nostri!

MAGISTER: Ubi sunt libri vostri? Multos libros vos habetis, sed non nimis libros vos student!

DISCIPULUS 1: Ego libri multas materias studeo et multas tabelas cerae srcribo.

DISCIPULUS 2: Ego paucos libros studeo, sed multos ludos ludo.

MAGISTER: Discipulus, in ludo intras, in cathedra sedes et opus tuo faces.

DISCIPULUS 2: Si, magister.

La imprudència de Faetont

Una persona, quan és jove, acostuma a ser imprudent, no pensa en el que pot passar després de dur a terme una acció, això és el que li va passar a Faetont segons aquest mite, un noi jove, superb i valent, fill d’Hèlos, que per culpa de no pensar-se les coses dos cops i no fer-l’hi cas al seu pare, va tindre un tràgic final.

Deixant aquest mite en un segon pla, jo crec que la imprudència que tenim les persones joves és per falta d’experiència, avui en dia el món va molt despresa i a vegades no hi ha temps de pensar-se les coses dos cops, en altres casos, és per culpa de no reflexionar bé i no tindre en compte els problemes que et pot portar aquesta decisió que has pres anteriorment, o simplement que creies que no et podia portar on t’ha arribat portant.

La història de Faetont no deixa de ser un mite, però vol dir-nos també als joves que hem d’anar amb compte amb el que fem, prendre’ns temps per pensar les nostres decisions i a que portaran aquestes.

Ser jove ja significa una mica ser imprudent, ja que no tens les mil preocupacions que et ronden sempre pel cap quan ets adult, tothom hem fet algun cop un acte imprudent de joves, la única cosa que em de fer és pensar-nos dos cops les coses i segurament fer mes cas al que diuen els pares, si no volem acabar malament com Faetont.

Text argumentatiu

Faetont, al igual que molts joves com nosaltres, es va deixar portar pels impulsos de la temptació i no es va parar a pensar durant uns segons quines conseqüències podria tenir conduir el carro que duia cada dia la llum del Sol a la Terra.

No sé si la imprudència comesa pel fill d’Hèlios va ser veritat, però, si més no, ens serveix d’exemple, o d’història per a explicar, amb un estil a faula. Faetont, és el clar exemple dels joves de tots els temps; ens atrauen les coses més perilloses, imprudents, i, en alguns casos, prohibides. I, els pares, no n’estan d’acord. Alguns, acceptaran tot mossegant-se la llengua, i d’altres, no ho acceptaran i no deixaran als seus fills tirar endavant.

A Faetont li va ser concedit el desig de conduir el carro que duia la llum del Sol a la Terra, tot i que el seu pare el va avisar. Aquest va voler tirar endavant, conscient de que era perillós, i, malauradament, va esdevenir una catàstrofe. Per sort, els joves podem aprendre d’aquest acte inconscient i saber que abans de cometre quelcom imprudent, ens aturem deu segons a pensar quines conseqüències pot tenir. Això si, per apendre, també hem d’haver comés petits errors abans de fer-ho bé, però no cal que siguin de la mida de Faetont.

Imatge extreta de Clàssics a la Romana

ELS JOVES SI SÓN VALENTS I PRUDENTS

Els joves d’avui dia si que són valents, prudents i respectuosos. La gent gran d’aquesta societat diu de la joventut que són uns imprudents, poc respectuosos i gent que no vol fer res a la vida, això, no es veritat.
Tots estem acostumats a generalitzar les coses i no veure que el que nosaltres estem veien realment es potser un exemple de algú que es així, però per això no podem estar dient que tots són iguals. Els joves d’ avui en dia, viuen en situacions difícils. Tots veiem la televisió i observem com si res les conseqüències d’aquesta crisi que tenim i es que es hem acostumat tant a ser insensibles que no ens sorprèn res. Es dons, que ens hem de fixar en que també hi ha molts joves que fan be la seva feina o que n’hi ha que no en té, però per culpa de l’atur que hi ha al país. Hi ha una gran massa de gent jove que esta preparada per a treballar i que ha fet grans carreres però no pot posar en pràctica els seus coneixements.
Tota la gent tenim prejudicis i això es una cosa molt normal, però el que no podem fer es menysprear una generació per culpa de un fet que és mes nostre que seu. Es per tot això que jo crec que el joves d’avui dia, tenen molts valors, coneixements i respecte pe r la gent gran i que l’únic problema es que tot això, no ho poden posar en pràctica.

LA IMPRUDÈNCIA DE FAETONT

Moltes vegades cometem imprudències o fem les coses sense pensar-les dues vegades, però això ha passat sempre i seguirà passant. L’edat ja l’és, així. I tant bon exemple tenim en Faetont, fill d’Hèlios en la mitologia grega. La imprudència d’aquest adolescent, però, va ser, suposadament, molt més greu que les que solem cometre els adolescents avui en dia.

Jo crec personalment que els errors que pot cometre un adolescent s’han de perdonar, si més no, perquè encara no en sap de la vida ni de les responsabilitats reals que tenim els humans. Ja se n’adonarà quan creixi i maduri mentalment. Jo he comès un munt d’errors i imprudències pròpies dels de la meva edat, com no respectar l’autoritat dels meus pares o dels professors, ficar-me en assumptes que no em corresponen i opinar-ne, voler amagar la veritat perquè creia que era el més correcte...

Bé, jo i tots hem comès algun cop en la nostra vida un error d’aquest tipus, sinó, crec jo, que no hem viscut l’adolescència com és degut.