Salve amici! Us donem la benvinguda al nou blog de llatí dels alumnes de 4t d'ESO de l'INS La Mar de la Frau.

UNITATS 4 I 5


ÚLTIMES CONSIDERACIONS SOBRE L'EXAMEN

Recordeu repassar:


-Gramàtica apresa en les unitats 4 i 5

-Vocabulari més habitual d'aquestes dues unitats

-Regles etimològiques (amb exemples) d'aquestes unitats

-Preposicions: fotocòpia de preposicions amb acusatiu/ablatiu (també ha d'estar a la llibreta)

-Les hores en llatí

jueves, 19 de abril de 2012

TREBALL COOPERATIU

Ya le he sugerido que dedique
su corazón a otra musa,
a una más hermosa que yo.
-¿Quién?
-La música.
¡La música!

- Que no estima al noi, tractan a la música de musa. Li diu que s'enamori de la música ja que si li dice que s'enamori d'un altra noia que pot patir. Concentra't en l'art i deixa coses de l'amor que no són importants i així podràs arribar a ser una mica millor.

Esto lo digo a todos los presentes.
Hay más cosas
que nos unen
que las que nos separan.
Pase lo que pase en la calle,
somos hermanos.


-
És igual tot el que passi que sempre estarem al costat, per molt quehi hagi coses que ens separin, sempre serem un grup i units fins a la mort.


Esto es para ti.
Es la sangre de mi periodo.
Orestes...
Dices haber encontrado
la armonía en mí.
Pues te sugiero que busques en otra
parte, porque hay poca armonía
o belleza en eso.
¿No te parece?

Quan Orestes li diu que troba l'harmonia en Hipatia.


¿Qué vais a hacer?
¿Vais a atacarlos?
¿Vais a mancharos las manos
de sangre por un insulto?

Aquest paràgraf es refereix al fet que no val la pena buscarproblemes, és millor deixar a les persones que no mereixen la pena i passar d'elles, ignorar-les.
A la pel.lícula hi ha dos bàndols enfrontats i si el que ha estat insultatsi insulta doncs es posa al seu lloc i és caure molt baix.

miércoles, 18 de abril de 2012

Part 4, treball cooperatiu

¿Qué vais a hacer?
¿Vais a atacarlos?
¿Vais a mancharos las manos
de sangre por un insulto?

No mereix la pena que per una persona que no val res, que no mereix la pena, fem una gran lluita.

A la pel·lícula hi ha dos bandes enfrontades, imagino que un principi seria per aquest cas, algu que parlaria sense sentit.



¿Y si nos atreviésemos
a mirar al mundo tal y como es?
Deshagámonos por un momento
de toda idea preconcebida.
¿Qué forma nos mostraría?


En aquest mon, mereix la pena dir el que de veritat sents, i si tens alguna cosa que expressar, hi ha que expressar-la, hi ha que lluitar per les idees que penses que poden ser bones

4. LLENGUA

1. - Se li va declara un noi i ella li va dir que es dediques a la musica ja que se li donava molt bé i que si es dedicava a un art que seria millor del que era . també li diu perquè així no patiria mai per amor .

2. - Que per molt que surtin malament les coses i que s’enfadin que sempre seran germans es a dir que sempre s’han recolzar en tot i que la religió els uneix més encara

4. – Que no siguin Aces , que siguin mes intel·ligents, que tenen que passar que si es tinguessin que barallar per cada insult que no acabarien mai.


Àgora exercici 4








Això ho diu Hipàtia a Orestes quan ell li declara el seu amor tocant-li una cançó amb una espècie de flauta. 
 





Ya le he sugerido que dedique
su corazón a otra musa,
a una más hermosa que yo.
-¿Quién?
-La música.
¡La música!



Hipatia s’expressa així als seus deixebles quan esclata el conflicte entre els cristians i els pagans, hi ha algun deixeble de Hipatia que és cristià i ella els protegeixi fa que es protegeixin tots entre ells.

Esto lo digo a todos los presentes.
Hay más cosas
que nos unen
que las que nos separan.
Pase lo que pase en la calle,
somos hermanos.



Aquestes paraules les diu Hipàtia a Orestes donant-li un mocador brut de sang. Aquest acte confirma el rebuig de la declaració d’amor d’Orestes.

Esto es para ti.
Es la sangre de mi periodo.
Orestes...
Dices haber encontrado
la armonía en mí.
Pues te sugiero que busques en otra
parte, porque hay poca armonía
o belleza en eso.
¿No te parece?


Els cristians volien atacar els jueus i Hipatia els va dir que no els matessin, que ho podien resoldre parlant.

¿Qué vais a hacer?
¿Vais a atacarlos?¿Vais a mancharos las manos
de sangre por un insulto?



Hipatia volia que la gent es pares a pensar quina forma tenia la Terra, que deixéssim de pensar que el moviment de la Terra era circular pel mer fet de ser una figura perfecta, podia tenir per exemple una forma ovalada.

¿Y si nos atreviésemos
a mirar al mundo tal y como es?
Deshagámonos por un momento
de toda idea preconcebida.
¿Qué forma nos mostraría?

Activitat 1


En aquells temps utilitzaven la paraula “Agora” per a referir-se a assemblea, la paraula prové del Grec ja que era el idioma més parlat.

Alguna paraula relacionada amb el terme “Agora” pot ser “Agorisme” que es un terme anarquista. I la relació que te “Agora” amb la pel·lícula és que cada religió te un Agora un lloc on reunir-se, per exemple els cristians anaven a la església.

La paraula Sofia vol dir sabiduria suposo que es refereix a que les persones que es reunien eren persones sabies.

Àgora



1.- Explica el terme “Àgora”: siginificat, origen, justificació en la película, paraules relacionades...

La paraula Àgora prové del grec es una palabra filosofica, es un termin que probe de l’antiga Grècia. Era la plaça pública de les ciutats (les polis) es on estava el centre cultural comercial i polític.

La justificació de la pel·lícula amb la paraula Àgora es que es van basar en aquells temps on no es sabia si el mon era pla o era circular també estava lo de la plaça pública de les cuitats.

Fonts: una, dues

http://es.thefreedictionary.com/%C3%A1gora

http://www.euroresidentes.com/significado-nombre/s/sofia.htm

-Quin és el terme equivalent romà?

La palabra provenia del grec de la palabra filosofica.

-Què vol dir “sofia”? Quina relació té amb “Àgora”?

Sofia vol dir aquelles que poseixen sabiduria., la relació que te amb Àgora és que al final Hipatia d’Alejandria va morir amb sabiduria, va anar agafan la sabiduria durant els anys també intenta descobrint com era el mon.

-Cerca una imatge que ilustri “Àgora” i cita’n l’origen.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpAJV9WKfYwzoR3_mtpv57N1c0EWv_-S9KvCAz9SbQfVmPuD9V6Xu5qC1zBPgfobDnVRhVPkWZ9eKpWitynSP2B1VcnncdNgccmRsiXUeKwEU2nYuwcwchyu1ZPhcd00eVH1qHWx1ZAsmV/s1600/Agora1.jpg








Alexandria

Alexandria és una ciutat que avui en dia es troba al nord d’Egipte, està situada a un dels deltes del riu Nil, el idioma més parlat és l’àrab.

Si ens centrem en l’antiguitat i els orígens d’aquesta ciutat, va ser creada per Alexandre Magno, l’any 331 abans de crist. Al 332 a.C, Egipte estava sota el domini dels perses. A la ciutat també convivent amb colònies gregues que s’havien instal·lat a l’antiguitat.

El traçat de la ciutat va estar creat pel arquitecte Dinócrates, ho va fer segons un pla hipotímic, que consisteix en una gran plaça, un carrer major de trenta metres d’amplada, sis kilòmetres de llarg que entravessaven tota la ciutat, també amb carrers paral·lels i perpendiculars, creuant-se sempre creant un angle recte.

Va ser una ciutat amb molta decoració, molt carregada d’escultures...

La seva majoria d’habitants eren grecs, però també hi havia alguna colònia jueva, i un barri egipci de pescadors, que era el més pobre. Egipte va convertir-se en un país bilingüe, per la quantitat de rases i poblats que hi havia.

Els monuments més importants i reconeguts eren el far, la columna de Pompeyo, Sarapeo(que eren túnels i criptes), el temple dedicat a Serapis (el Déu grec-egipci)... També hi havia un dels ports més importants, on arribaven vaixells de tot arreu.

Hi havia un museu, construït de màmol, i dins d’ell, es trobava una gran biblioteca, on es reunia tot el saber de l’època. Es diu que hi havia més de 900.000 manuscrits. Al cap d’uns anys va ser destruïda, però no és sap mol bé qui ho va fer, alguns diuen que van ser els critians, altres els romans, altres els musulmans...

Va arribar a ser una ciutat tan important que la van anomenar ‘Alexandria ad Argyptum’ que vol dir Alexandria que està a prop d’Egipte, fent perdre importància a la resta de ciutats del país.

La imatge que hi ha a la part dreta d'aquest text, és la segona part del meu treball. Es un mapa que ubica Alexandria al món, és veu Egipte, el mar Mediterrani, Síria...


martes, 17 de abril de 2012


Quin és el terme equivalent romà?
La paraula àgora prové de l’idioma grec, ja que denominava, a les ciutats ( polis) d’aquesta nació, a les places públiques hi ha les assemblees que se celebraven en ella. Amb el temps, el terme es va estendre fins a fer referència a altres llocs de reunió o discussió
-Què vol dir “sofia”? Quina relació té amb “Àgora”?
Paraula d’origen grec que vol dir saviesa
Tenen relació nascut en el seno d’un grup d’amics de la sofia ( saviesa) que s’apostava a aquella democràcia, de l’àgora, que deixava el futur de la ciutat en mans de sofisticats oradors.

DONES I FILOSOFIA

Hipatia és la protagonista femenina de la pel·lícula, on apareix retratada com a dona entesa en filosofia, astronomia, matemàtiques, política i demés. A l’antiga Grècia les dones amb una posició social mitjanament benestant no treballaven, sinó que restaven a càrrec dels afers de la casa, tot i que no eren “discriminades”, com va ocórrer més tard amb l’ introducció del cristianisme. Hipatia és una de les excepcions a la tendència de l’època, ja que va ser mestra i directora de l’Escola Neoplatònica d’Alexandria, dedicant la major part de la seva vida a educar la seva selecta escola d’aristòcrates cristians i pagans[i], que van ocupar alts càrrecs. Era filla de l’astrònom i científic Teó, d’aquí el seu interès i les seves dots per l’astronomia; així, va millorar el disseny dels astrolabis primitius[ii] i va crear el densímetre[iii]. Hipatia significa en llatí “la més gran”, terme que la descriu fidelment. Com a filosofa, mantenia una gran autoritat moral versada en l’ autodomini, ja que es creu que es va mantenir verge tota la seva vida, la manera de vestir, amb l’anomenat “mant filosòfic”, i en la moderació del seu estil de vida. No creia fidelment en cap de les dues religions o creences característiques de l’època: el cristianisme i el paganisme, que estaven enfrontades. Sentia una profunda admiració per la cultura grecoromana i, per això, acceptava el paganisme com a un element més d’aquesta cultura. Es desconeix la data exacta de naixement de Hipatia, però sí que se’n coneix la de la seva mort: març del 415 Ac, a Alexandria. Va morir linxada per un grup de cristians, a una edat avançada (entre els 50 i els 60 anys). Es va produir un desencontre entre Orestes, prefecte d’Alexandria i ex alumne de la filosofa, i Ciril, bisbe de la ciutat, ja que les relacions harmonioses entre autoritats civils i eclesiàstiques no eren comunes. Hipatia es va posar de part d’Orestes i van començar a circular per la cuitat rumors en contra seva, essent acusada de bruixeria i domini de les arts satàniques. Es diu que el seu assassinat va ser indirectament causat per Ciril i per qüestions polítiques, tot i que no es sap del cert.

Hipatia va ser una de les dones destacades en la historia pels seus descobriments, invents i pel ric llegat que va deixar a posteriors filòsofs, científics i matemàtics. Al llarg de la historia, els homes sempre han destacat més en l’àmbit dels descobriments, els avenços i les teories, ja que era al sexe masculí a qui li estava permès i ben vist la realització d’aquests estudis. Tot i així, les dones també han jugat un paper important. Exemples d’aquestes figures femenines rellevants són: Marie Curie (Investigadora de la radioactivitat i guardonada amb el Premi Nobel en Física al 1903), Rosalind Franklin (Biofísica crucial pel coneixement de l’ ADN), Jocelyn Bell Burnell (Astrofísica descobridora de la primera radio senyal de polsar), Ada Lovelace (Pionera en programació informàtica), Lise Meitner (Física descobridora del protactini), Dorothy Crowfoot Hodgkin (Química pionera en l’aplicació de rajos X a la bioquímica), Sophie Germain (Matemàtica francesa destacada pel seu aportament a la teoria de números), Rachel Carson (Figura clau en ecologia y la generació de consciència ambiental), Jane Goodall (Primatòloga que va estudiar l’ús d’eines als ximpanzés). Personalment, opino que les dones més importants d’aquest llistat són les que van aconseguir avançar en la ciència, com Marie Curie i Rosalind Franklin, i les que van avançar en el camp del coneixement del pensament, com Hipatia, perquè gràcies a elles i a tants altres personatges emblemàtics ara som qui som i som on som. Crec que pel simple fet d’haver sigut dones i alhora haver col·laborat en el progrés de la humanitat de tant fervent manera, es mereixen el respecte, l’admiració i l’agraïment de tota la població, ja que, als seus temps, aquesta era tasca dels homes i les dones anteriors van mostrar una actitud rebel i contrariada per a fer possible i portar a la pràctica les seves intuïcions i coneixements. Havia sentit parlar de dones històricament importants anteriorment, com Marie Curie i Rosalind Franklin, però en desconeixia totes les altres.



[i] Nom que designava aquells qui, en l’època de l’Imperi romà, adoraven als déus i refusaven les creences monoteistes de la Bíblia

[ii]Instrument de navegació que representava l’esfera celest amb les principals estrelles i que s’utilitzava per observar i determinar l’alçada, la posició i el moviment dels astres sobre l’horitzó.

[iii]Instrument de medició que serveix per determinar la densitat relativa dels líquids sense necessitat de calcular abans la seva massa i volum.

Alexandría, Activitat 2


La ciutat que apareix a la pel·lícula de agora, és Alexandría está situada a egipte, és va fundar sobre un poble anomenat Rakotis entre l’any 331 i 332 aC per Alexandre el Gran (Magno) el qual va ser el conqueridor de l’Imperi Persa i un dels militars mes importats del món.
Segons algunes fonts d’informació alguns arqueòlegs han recuperat mes de 500 peces de l’antiga Alexandría, la qual fou inundada per culpa de la seva propia inmensitat.
Aquesta ciutat tenia una gran biblioteca on hi havia moltes escoles d’investigació formada gracies al savis que anaven viatjant pel mon helénic.
Alexandría va passar per diverses epoques, durant la romana, va tenir lloc la guerra de Alexandría:
César perseguia a Pompeu i durant aquesta persecució Cleopatra es va aliar a César, els quals van assassinar a Pompeu, però el germà de Cleopatra, Ptolomeo els va fer front. Van tenir una batalla naval i els vaixells de l’imperi romà van acabar amb la biblioteca, però no es sap si ho van fer expressament.
La ciutat de Alexandría ha tingut grans savis i pensadors com Euclides, Arquímedes, Apolonio, Filón, Aristarco, Hisparco, Eratóstenes, Seleuco, Herófilo y Herasístrato que van arribar a obtenir creacions intelectuals comparables amb Aristóteles y Plató pero encara més especialitzats.


3. Dones i filosofia


Hipatia d’Alejandría va ser una filosofa important, a més a més tenia una gran erudició matemàtica i astronòmica.

Gaudia de una gran autoritat moral entre els seus contemporanis, que admiraven especialment el seu autodomini, manifestat en l’abstinència sexual (es va mantenir verge tota la seva vida), la modèstia de vestir (es cobria amb una cosa que es deia “mantell filosòfic”), y, en general, la moderació en el mètode de la vida.

No tenia una religió fitxa, si no que ella ho considerava simplement un element més de la cultura grega que tant admirava.

La filòsofa Hipatia, es va convertir en líder dels neoplatònics, es va dedicar a l’ensenyament. La casa d’Hipatia es va convertir en un centre de l’ensenyança per a tots els romans que volien estudiar, atrets per la seva fama.

En plena quaresma, una multitud, al comandament d’un tal Pedro, s’abalança sobre la llitera de la filòsofa quan aquesta tornava a casa després d’un passeig per la ciutat. La colpegen i l’arroseguen fins al Cesarió, una antic temple de culte a l’emperador transformat en església, on la colpegen de nou amb taules, a continuació, porten els seus restes fins al Cinareo, on els cremen. La mort d’Hipatia semblava més una assassinat polític, no religiós, provocat per vells conflictes.


Respon:

-Quina creus que és la dona científica més important, del llistat anterior? Per què? Jo crec que la dona científica més important és Marie Curie, perquè la radioactivitat és molt importat per la salut dels éssers vius, i per aquí comença qualsevol altre fet.

-Quins problemes creus que es van poder trobar aquestes dones? Doncs que com van ser les primeres en saber aquestes coses, jo crec que l’altra gent no los creia molt, lo els hi feia cap cas.

-Havies estudiat/sentit a parlar d’alguna dona científica? Sí, d’alguna científica si que n’havia escoltat parlar.


Àgora


AGORA

Àgora era denominat a les places públiques i las assemblees que s’hi celebraven en elles. Era el centre cultural, social, i polític i va sorgir després de la caiguda de la civilització micènica . L’àgora de Atenes, on els atenesos es reunien per discutir els seus problemes, va ser una de les més importants. Les primeres Àgores les van convocar els caps o reis més importants. La paraula Àgora bé del grec (αγορά, “mercat”)
Marta Sofia es la directora de la pel•lícula Àgora, va néixer a Madrid el any 1977. Els seus interessos son: la historia Antigua, les religions, la filosofia, la psicologia, la política, la música...
Filosofia : La paraula Sofia vol dir saviesa, i la filo amor a ( amor a la saviesa)

lunes, 16 de abril de 2012

Activitat 4

Ya le he sugerido que dedique
su corazón a otra musa,
a una más hermosa que yo.
-¿Quién?
-La música.
¡La música!
Hipatia li diu a Horestes que no l’estima, i que estimi a algú més bella que ella com per exemple la música.

Esto lo digo a todos los presentes.
Hay más cosas
que nos unen
que las que nos separan.
Pase lo que pase en la calle,
somos hermanos.

Que per un conflicto un poblé no s’ha de separar


Esto es para ti.
Es la sangre de mi periodo.
Orestes...
Dices haber encontrado
la armonía en mí.
Pues te sugiero que busques en otra
parte, porque hay poca armonía
o belleza en eso.
¿No te parece?

Hipatia li dona un mocador ple de sang de la seva regla, i li suggereix que busqui l’amor en una altra part perque en el aquell mocador hi ha poca bellessa.

¿Qué vais a hacer?
¿Vais a atacarlos?
¿Vais a mancharos las manos
de sangre por un insulto?
Hipatia le diu als seus companys cristians que no es tanquin les mans amb la sang per un simple insult. Que no poden ser així han de poder resoldre els seus problemes parlant.

¿Y si nos atreviésemos
a mirar al mundo tal y como es?
Deshagámonos por un momento
de toda idea preconcebida.
¿Qué forma nos mostraría?

Que es podrien para per pensar en un moment quina forma te el planeta.

HIPÀTIA, UNA DONA PER RECORDAR


Hipàtia, la protagonista de Àgora, va ser una dona nascuda en una bona família de Alexandria. Hipàtia va néixer aproximadament l’any 355dc. i va morir assassinada l’any 415dc. acusada per bruixeria.

El seu pare, Teón, va ser un científic conegut, escriptor i membre del museu. Gràcies al seu pare, Hipàtia, es va interessar per la ciència i la filosofia. La filosofia sempre va interessar-li i sempre va ser admirada per la seva abstinència sexual ja que va morir verge, i també per la seva modèstia a l’hora de vestir-se.
       
En l’època que Hipàtia va viure, a Alexandria, convivien jueus, cristians i pagans. Ella, no era extremista en la religió però la seva família era pagana i ella els recolzava ja que els filòsofs grecs tenien aquestes creences.

La vida d’Hipàtia va consistir en fer de professora primer ensenyant astronomia i filosofia, i més tard, va entrar en la política. Quan va entrar en política, els seus opositors van aprofitar el seu sexe per a acusar-la de bruixeria ja que en aquella època no era normal que una dona sigues científica, i la van matar.

Hipàtia va ser una gran dona reconeguda per l’historia per haver plantejat la teoria de la rotació en forma d’ el·lipse, però també moltes altres dones han passat a l’historia per haver sigut fonamentals. Algunes d’elles són les següents: Marie Curie, Rosalind Franklin, Jocelyn Bell Burnell, Ada Lovelace, Lise Maitner, Dorothy Crowfoot Hodkin, Sophie Germain, Rachel Carson, Jane Goodall. Totes aquestes dones han sigut importants en l’avanç de la ciència i totes elles han tingut complicacions per a arribar lluny ja que la  mentalitat de la societat pensava que les dones havien de romandre a casa i fer les seves tasques i no pas havien d’estudiar ni treballar; la societat va anar ficant complicacions per a aconseguir el que totes elles volien però al final ho van aconseguir. Totes les dones han estat fundamentals,  però Marie Curie hi destaca.

Marie Curie, va ser una química i física que va néixer a Polonia l’any 1867 i que va tenir que anar cap a França a formar-se. Marie va ser important sobretot en el camp de radioactivitat i es encara reconeguda per haver aconseguit guanyar dos premis Nobel a la vegada. Curie va ser també la primera dona que va impartir classes a la universitat de París, i es tot un exemple de que el masclisme no porta a ningun lloc ja que les dones són iguals als homes.

No només en ciència les dones han tingut complicacions a l’hora de realitzar les seves tasques, en literatura, moltes escriptores de l’antiguitat, firmaven amb nom d’home les seves obres per a no ser rebutjades, com ara Caterina Albert que coneixem millor per Victor Català.  En l’actualitat també trobem que dones escriptores distorsionen els noms amb el que firmen per a que la gent no deixi de llegir els seus llibres com per exemple l’escriptora de Harry Potter que firma nomes amb les seves sigles, J. K. Rowling, per a que no es pugui saber quin es el seu sexe.    

Dones i filosofia

HIPATIA
Imatge extreta de traselcristal.es

La protagonista de la pel·lícula Àgora es deia Hipatia, una dona que es creu que va néixer entre l’any 355 i 370 d. C. i va morir l’any 415 d. C. al mes de març. El seu nom significa “la més gran”. El pare d’Hipatia era molt cult, ja que era científic, escriptor, etc. Així es com es creu que Hipatia va heretar l’interés per aquestes matèries. Ella era filòsofa, probablement, la més coneguda d’Alexandria. La seva postura davant la moral era de tenir una gran autoritat; tota la gent que estaba al seu voltant admirava fets personals com la manera de viure, la cura en el vestir i que va ser verge tota la vida. Respecte a la religió, podem dir que en aquella època hi havia la tendència pagana i la cristiana; Hipatia, no era pagana ni tampoc creia en una sola religió. Per a ella, la religió simplement l’adorava com un element més de la cultura grega. En destaquen les seves aportacions científiques al voltant de les matemàtiques, l’astronomia, el platonisme, etc. La seva escola era un lloc on els joves aristòcrates de totes les regions o fins i tot províncies llunyanes assistien a nodrir-se dels ensenyaments. Era destacable que hi havia alumnes pagans i cristians, però entre ells no hi havia cap problema. Actualment, no conservem res d’Hipatia, però si que en obres de persones, se’n parla d’ella, com la gran filòsofa. Tràgicament, va morir assassinada, ja que la colpejaren i l’arrastraren a un antic temple de culte a l’emperador, transformat en església. Després  de transportar les seves restes, l’incineraren.

DONES CIENTÍFIQUES
Tots sabem de noms famosos com Isaac Newton, per exemple. Però que n'és de les dones? En la pàgina per a buscar informació ens han proposat diverses dones que han fet història. Jo, personalment considero que les més importants han sigut Marie Cuerie, investigant la reactivitat, R. Franklin amb els estudis de l'ADN, Rachel Carson, figura clau en l'ecologia i la generació de conciència ambiental. Tot i això no hem de descuidar les altres com Hipatia, J. B. Burnell, Ada Lovelaco, Lise Meitner, D. C. Halgkin i Sophie Germain.
Suposo que per totes aquestes dones i moltes més, el fet de ser una dona en aquella època suposà que en molts casos no les reconeixessin i no les tinguessin en compte a l'hora de considerar a algú. I si, n'havia sentit a parlar més d'un cop.
Imatge extreta de mujerycienciadori.blogspot.com

Actividad 2 (Alejandro Magno)


La ciutat d’Alexandria, és una ciutat situada al nord d’Egipte. Va ser fundada per Alejandro Magno en l’any 331 a.C. Anys més tards, es va convertir en el centre cultural del món antic. La ciutat d’Alexandria va destacar com cap en la primera globalització, ja que aquesta globalització tenia un carácter cosmopolita i unitari. Alexandria, va ser un gran centre econòmic, comercial i administratiu, juntament, també va ser una ciutat amb un gran centre intelectual, en el que s’investigués i preservés tot el coneixement existent fins aquell moment. Durant l’època de l’imperi romà, a la ciutat de Alexandria, van hi haver moltes baralles ideològiques i religioses, la qual cosa va donar lloc a la rebelió dels monoteistes contra el politeistes