Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

Descarrega la fitxa fent clic a la imatge

Imatge:http://t1.gstatic.com

Omnia mors aequat

Imatge extreta de http://goo.gl/36Cb1

A tots ens és comú sentir alguna mostra de discriminació, ja sigui al carrer, al treball, al bar… Em fa llàstima que ens sembli una cosa normal, que n’estiguem acostumats, perquè no deuríem estar-ho. El fet de discriminar a algú, fa que tractem aquesta persona amb inferioritat, pel simple fet de tenir alguna cosa diferent a nosaltres, però que ens hi fa a nosaltres si l’un té la pell groga o marró? Que ens hi fa a nosaltres si l’un té les dents més grosses que jo? Considero que les coses boniques de la vida estan en saber apreciar a la gent pel que és, i no pel que té. No puc dir que mai he criticat, ni discriminat a ningú, però si que, quan passa el temps te’n penedeixes i penses: criticant a aquesta persona, em vaig fer una mica menys bona persona. S’ha de pensar molt bé abans d’ofendre a alguna persona traient-li el que uns consideraran defectes; o el que altres consideraran virtuts, que són els que saben apreciar a la persona realment; i si que s’ha de pensar si, a la fi tots acabem igual, morint, i la mort no tindrà en compte ni les riqueses ni el color de la pell ni cap altre cosa: omnia mors aequat.

Fugit irreparararible tempus

Fugit irreparararible tempus

He escoltat moltes vegades que la gent gran sobretot diu, no pensis en el que ja a passat, i jo poc a poc e entès que es veritat que, per molt que tu pensis que les coses del passat tornin es inevitable, i es el mateix amb les persones que no estan ja no tornaran mes.

Fa molt de temps va conèixer una família perfecta ells ho tenien tot, la felicitat de ser una família inseparable, una casa, el arribar i tindre un lloc amb calentor. La vida a vegades es porta mes malament amb qui no se’l mereix.

Una mati el pare sen va anar a treballar, ell treballava com a guàrdia de seguretat en un supermercat. Un mati molt tranquil com quasi tots el altres matins, fins que de sobte va entrar un Home, amb un aspecte normal, aquell Home va caminar i es va girar de sobte i va dir que li donessin tots el diners, i ell va dir que no podien fer això perquè tots tenien famílies que alimentar, el lladre se’n va anar cap ell i li va pegar un tir a la panxa mentre el deia aquestes paraules “ si tens família, jo també”.

Imagineu-vos el moment que aquella nena es va assabentar que no tenia pare.

Oculos Sicarii

El altre dia vaig anar al col·legi i només entrar em miraven tots, com si fos una cosa rara. Més tard va vindre un amic meu i me va dir que perquè havia escrit a la pissarra què el professor era subnormal, jo li vaig dir que jo no tenia res a veure que aquella setmana havia estat malat i no havia vingut. Li vaig preguntar qui havia sigut, qui havia dit allò sobre mi, ell me va dir qui havia sigut, quan ho vaig saber vaig anar cap al que havia dit allò i el vaig mirar amb "Oculos Sicarii"

Va tindre tanta por que va anar a la professora, va dir que va ser ell i tot va tornar a la normalitat.

tòpics

TÒPICS LITERÀRIS

¿Què són?

Els tòpics literaris son idees, que han sigut tan repetides que s’an convertit en una formula molt utilitzada per els escriptors. . Molts tòpics venen de la literatura claseica i s’utilitzen com a expreció llatina.

Ubi sunt?

Vosaltres penseu que la distància té oblit? Doncs jo si que ho penso, encara que que passes molt de temps amb aquesta persona la acabaries oblidant .. A mi em va passar quan em vaig casar per segona vegada em vaig sentir fatal malament perquè vaig pensar que no podria fer-li això a Eduard (ex marit que va morir). Però vaig pensar, el que volia és veure'm feliç amb ell o sense ell, llavors va ser quan vaig decidir buscar un altre home que fes em fes feliç i ja buscant el vaig trobar. Es deia Alejandro, després de 10 anys de nuvis vam decidir casar-nos, els primers dies del casament, sempre pensava en ell, era normal, però va anar passant el temps i ho veus més com un bonic record ja no penses tant en ell ... queda en un bonic passat ..

OMNIA MORS AEQUAT

No sóc bo, però tampoc dolent. Ajudo al meu poble a poder sobreviure. No sóc ric, visc en una cova que es ideal, te diferents sortides i un gran espai central on fem la foguera. El cas es que sóc un bandoler. Així em guanyo la vida i ajudo qui té problemes, sobretot si son del meu poble. Sempre que atraco un noble adinerat que només demana impostos que no necessita i fa empobrir la meva gent, li faig una visita pel camí.

Quan avui m’he despertat he anat a fer la foguera i han arribat uns homes meus que havien anat a buscar menjar.

-          Que porteu de menjar, heu trobat molta cosa? – Pregunto al primer que seu a terra.

-          No, però tenim una notícia, un noble amb els seus cavallers ha anat a recaptar impostos al poble veí i ara es dirigeix cap aquí. – Diu m’entres s’aixeca i agafa la ballesta imaginant-se la resposta.

-          Marxem a fer-li una visita! Tothom preparat! – tothom l’obeeix al instant i agafen les armes i els cavalls.

Tots els meus homes i jo ja ens em preparat per fer l’emboscada. Només em d’esperar. Al cap de 5 minuts ja escoltem sorolls i quan dono l’ordre tothom surt de l’amagatall i els envoltem.

-          Doneu-me tots els diners recaptats i el que porteu a sobre i no us farem cap mal. – Li dic al que sembla tenir més poder imaginant-me que es el noble.

-          Són els meus diners, mels dona la meva gent.-

-          No és la teva gent perquè no et respecten. – Li dic fent una rialla d’orella a orella.- Qui et penses que ets per tenir aquet dret de fer mal a la gent pel teu propi interès?

-          Jo sóc molt superiors a ells, són la misèria del poble i jo no.

-          OMNIA MORS AEQUAT! -  Crido m’entres li clavo la meva llança al pit.

Un cop hem agafat els diners marxem direcció a tornar els diners a els seus amos.

Ubi Sunt

Ubi sunt : “On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.


Ella era la meva millor amiga, ens pensàvem que no hi havia res que ens pogués separar, sempre anàvem juntes, una al costat de l'altre, no hi havia cap cosa que no li expliques a ella. Era com la meva germana, es passava el dia a casa meva i jo a casa seva, al seu costat jo era la persona més feliç del món...
Això va ser fa temps, ara ja feia cinc anys que ens havíem separat per anar a fer cadascú el que volíem, jo vaig anar a estudiar a Barcelona, i ella a Lleida. Primer vam pensar que no passaria res, que per molt que estiguéssim una mica lluny una de l'altra, que tot seguiria igual, que la distància no ens podria fer perdre amistat ni confiança... Però no va ser així, al principi seguíem parlant i quedant quan les dos no havíem d'estudiar o treballar, pero cada cop vam anar fent amics nous, sortint amb altres persones, i no trobant-nos tant a faltar com al principi, i la nostra amistat va anar decaient...Sembla estrany que passin aquestes coses quan al principi pensava que seria impossible deixar-nos una a la altra, però la meva mare em deixa que així es la vida, que deixes a gent i en coneixes d'altra, però sempre recordaràs a les persones que has estimat mes per molt lluny teu que estiguin.
Avui he quedat amb ella però, ni que sigui per recordar els vells temps, la veritat es que estic bastant nerviosa, espero que no hagi canviat gens, i que per molt temps que hagi passat, la segueixi veient com la meva millor amiga.

VITA-FLUMEN

Ell era a l’hospital. La mare no m’ho va voler dir fins dimarts, perquè acabava de tenir un examen molt important i no l’hagués pogut fer sabent que el meu avi estava ingressat. El vaig anar a visitar al sortir de l’examen però no em van deixar entrar. L’havia de veure com fos, era una de les persones més importants per a mi. Una jove infermera molt amable em va atendre i, al veure que estava plorant frenèticament, em va deixar entrar.

-Avi si us plau, no em pots deixar ara...

-Ai, petita dels meus ulls... ja he viscut suficient per aprendre les millors coses que la vida m’ha ensenyat, ara ja no faig servei en aquest món i m’ha arribat l’hora.

-No, avi. Encara ens queden moltes coses per fer junts! Te’n recordes d’aquell lloc on em vas dir que em portaries el dia que complís divuit? Els faig dissabte, avi. Vull que m’hi portis...

-Que ràpid passa el temps... la meva nena es fa adulta en un obrir i tancar d’ulls. A mi ja no m’espera res de nou, però a tu... a tu t’espera tota una vida de sorpreses, coneixements i emocions que has de viure. Vull que vagis a aquest lloc per mi.

-Avi... Diguem quin és aquell lloc i et prometo que hi aniré.

-Ves-hi amb el teu xicot, l’Antón, aquest que em sembla tan bon noi. És un lloc que està als Pirineus, molt romàntic. En tinc un antic mapa a casa, espero que encara quedi aquest espai, que no l’hagin demolit o alguna cosa semblant. Tot el que és de la meva propietat serà per a tu, així ho he deixat en el meu testament.

La infermera em diu que s’ha acabat el temps de visita, que he de marxar i acomiadar-me de l’avi.

DUM VIVIMUS, VIVIMUS

Mai va haver en l’historia un senyor com l’ Ignasi. Quan jo era petit, vivía en un poble en el que tots ens coneixíem força bé. Tothom sabia que l’ Ignasi era l’home més treballador que hi havia. Des que havia arribat la temporada d’estiu i els turistes de Barcelona venien a passar l’estiu al poble que no parava quiet.
Un dia tant normal que qualsevol altre, l’ Ignasi es va llevar ben d’hora, pero va trobar a la seva muller i al seu fill aixecats.
-Que feu tan d’hora llevats? Os heu decidit de venir a ajudar-me amb el quiosc avui?
- No Ignasi, avui el petit i jo hem decidit anar a la muntanya a passar el dia i a gaudir d’aquest estiu tan meravellós. Tu tindries que venir també.
- Sí papa! Vine!
- No, això no pot ser!- va dir tot enfadat- Qui cuidarà sinó de la botiga?
-No ho se pas però no has tancat ni un dia des que va venir aquell senyor que et va oferir una feina a l’obra i no va ser pas per a deixar de treballar. Estàs obsessionat!
La muller de l’ Ignasi i el seu fill van marxar d’expedició i ell, com cada dia des que tenia disset anys fina ara que en tenia cinquanta, va esmorzar i ben aviat va dirigir-se al quiosc i es va disposar a treure els diaris del dia a l’aparador quan va veure una aglomeració de gent a la sortida del poble. Va tancar un moment el negoci, i va anar a esbrinar que es el que passava. Va ser llavors quan va adonar-se que tothom el mirava.
-Que ha passat?
- Emmm... d’això... Ignasi, la teva dona i el teu fill han tingut un accident.
- On estan? Que ha passat? – Va dir alterat.
La família de l’ Ignasi va morir en aquell accident, un tractor que anava d’hora a l’hort els havia pres per sorpresa.
L’ Ignasi va adonar-se de que no havia passat cap moment feliç amb ells i ara se’n sentia culpable. Va pensar que ara havia de aprendre a viure la vida mentre la tingues ja que era l’únic que li quedava.

El nom del bloc

Avui esbrinarem el veritable significat del nom del nostre bloc. Potser algun cop has sentit l'expressió "carpe diem". Ara cal que esbrinis de debò quin és el seu significat i des de quan s'utilitza. 1.- Busca informació sobre els tòpics literaris llatins i fes un resum en el què, almenys, expliquis què són, l'origen, exemples d'obres on apareguin, exemples d'altres tòpics...Redacta aquesta informació en un document word, amb les teves paraules. Pots utilitzar les següents fonts d'informació: http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/toplit.htm http://blocs.xtec.cat/jmarti45/els-topics-literaris/ http://materialesdelengua.org/LITERATURA/TEORIA_LITERARIA/TOPICOS/topicos.htm http://www.slideshare.net/jimenamaya/topicos-literarios-2861592?from=embed 2.- Després, tria un altre tòpic literari que t'agradi (diferent a "carpe diem") i redacta un relat que tingui com a moralina aquest tòpic. Aquest relat publica'l en el bloc amb les etiquetes: Nom Cognom, Tòpics literaris Recorda que no pots copiar textos que trobis per Internet i que sempre has de dir quina és la teva font d'informació. Ànim amb els vostres relats!

La Torre de Hèrcules.

Un dia va arribar un gegant a la ciutat, ell ho destrossava tot i Hèrcules en veure-ho va decidir a encargarse de el gegant.

Hèrcules al arribar a la ciutat va veure que era molt gran, es va plantar davant del gegant i li va dir:

- Et desafio a mort!

El gegant va dir:

- No saps el que estas dient, estas mort!

La batalla va començar, devian portar dos dies lluitant i els dos seguien en plena forma.

Al tercer dia Hèrcules va aprofitar que el gegant estava casat per no dormir i el va tirar per un barranc, el gegant va morir. Amb la mort del gegant tot va tornar a la normalitat.

Gracies a aquella heroiitat van fer una torre en el seu honor que es diu Torre de Hèrcules i es troba a Coruña.

La torre d’Hèrcules

Després de un dur esforç i dos dies de lluita intensa, al endemà Hèrcules dia 62aC va aconseguir matar al Gegant Gerió amb la seva espasa, però no li va ser fàcil, perquè el gegant abans de morir li va clavar una espina, que si en vint - i - quatre no se la treien las forces, i la única forma de salvar-se es bevent l'aigua sagrada del pou al bosc Patronus al costat de les runes del infern.

Va tindre que travessar mar, cel i muntanyes fins arribar al bosc. Per el camí es va trobar un escorpí de la mida de un cotxe, que li va costar molt acabar amb ell, perquè cada cop anava perdent mes forces i mes, fins que al difinitivament va arribar al pou on hi havia una aigua diferent que les altres, on nomes els mes forts hi podien arribar i recuperar-se de les ferides.

Hèrcules va beure de l’aigua i va notar que no tenia el cos com abans i que tornava a recuperar els seus poders...

Hèrcules i el jardí de les Hespèrides.

Un dia qualsevol li van manar una tasca molt important, anar a buscar les pomes d’or. Les pomes d’or es trobaven al jardí de les Hespèrides; hi ha rumors, només rumors ja que ningú n’ha sortit amb vida, què és un lloc preciós , amb arbres exòtics que creen una bonica ombra sobre la verda i brillant herba, ponts que creuen el petit i bonic riu. Però tots els camins que hi ha al jardí condueixen fins al centre on hi ha un gran i robust pomer amb les fulles brillants i unes pomes d’or que mai ningú a provat.

Hèrcules prepara tot el material per partir cap a Finisterre, on es troba el jardí de les Hespèrides. El viatge dura 31 dies i 30 nits. Quan Hèrcules arriba es queda impressionat, era molt més bonic del que la gent deia. Hèrcules es dirigeix cap al centre del jardí observant tot el voltant atent de qualsevol moviment. Quan arriba al centre agafa les pomes d’or que tanta gent desitja. De repent apareix una bèstia enorme i molt lletja.

-Ja pots fer les maletes per anar a l’altre món!- Diu la bèstia mentre corre cap a ell.

-Tranquil jo ja t’he fet les maletes a tu!- Li contesta Hèrcules amb una rialla a la boca.

La batalla entre tots dos dura sis dies sense descansar gents fins que Hèrcules talla el cap al a la bèstia amb l’espasa que Zeus li havia regalat el mata.

Finalment Hèrcules torna amb les pomes d’or sota el braç i tothom aclama la seva actuació davant del monstre del jardí de les Hespèrides.   

larachoff.blogspot.com

La fundació de Roma

Copia les següents activitats en un arxiu word i respon-les. Corregirem els exercicis a classe.

EXERCITIA. LA FUNDACIÓ DE ROMA.

Segons la tradició llegendària, Ròmul i Rem són els fundadors de la ciutat de Roma, l’any 753 a.C. Respon aquestes preguntes i obtindràs un resum del tema de les pàgines 32, 33 i 34. A més, com saps, és matèria d’examen:

Ø Qui fou la mare de Ròmul i Rem?

Ø Qui va adoptar els bessons Ròmul i Rem i s’en va fer càrrec? Per què?

Ø Com van escollir Ròmul com a fundador de la nova ciutat?

Ø Què va passar amb Rem?

Ø Com van ser els primers pobladors de la ciutat?

Ø Com ho va fer Ròmul per a tenir una població millor? Quines conseqüències va tenir aquest acte?

Ø Quines són les dues versions de la mort de Ròmul?

Ø SABIES QUE....Llegeix l’epígraf “per saber-ne més”, de la pàgina 32 i fes-ne petit un resum.

Ø Explica què simbolitza aquesta escultura:

Ø Explica a què es refereixen els següents termes:

o Patricis

o Plebeus

o Cúries

o celeres

Ø SABIES QUE....Llegeix l’epígraf “sabies que”, de la pàgina 35 i fes-ne petit un resum.

Ø Llegeix el següent text de Tit Livi, Els orígens de Roma

“Les coses que han precedit la fundació de Roma es presenten embellides amb llegendes poètiques més que no pas amb testimonis fiables de les empreses que s’han dut a terme. A l’antiguitat se li concedeix la llicència de fer més sublim el naixement de les ciutats barrejant les coses humanes amb les divines. I el poble romà, que tanta glòria ha obtingut amb les armes, es pot permetre de divinitzar els seus orígens i fer-ne responsable els déus i els altres pobles ho han de tolerar amb tanta serenitat com suporten el seu domini.”

Ø Explica què vol dir Tit Livi amb aquest text.

Ø Redacta un text argumentatiu on exposis la teva opinió sobre si la història pot ser objectiva. Per forjar-te una opinió, pots fer-te aquestes preguntes:

-Un historiador pot explicar una història sense tenir en compte la seva pròpia educació, entorn...

-Quan has explicat alguna cosa ho has fet tal i com va passar?

-Quines raons pot tenir algú per a tergiversar la història?

NOTA: no es tracta de respondre aquestes preguntes, si no de fer un text on exposis la teva opinió sobre el tema.

La llegenda de Hèrcules

Quan l'heroi va poder vense al drac de cent caps , va poder introduir-se al jardí on hi havia les pomes daurades, al sortir , es va donar conte que el drac encara estava viu i que si no deixava les pomes al seu lloc, no podria sortir del jardì .Hercules no sabia que fer, si tallar-li el cent caps, cosa que seria molt complicat o deixar-les de on les habia agafat .
Es va aturar per pensar durant uns instants i es va donar conte que les pomes no l'hi feien realment falta i que no l'hi eren utils per a res , per aixó les va deixar al seu lloc i va poder marxar tranquilament

Torre de Hèrcules

No sempre guanya les lluites el més fort, només fa falta tindre una mica de cap.

Et penses que guanyaràs- va dir Gerió.

Esta clar, tu no ho penses- Li va contestar Hèrcules.

JAJAJA estàs somiant- Va dir Gerió

Ja u veurem això.- Va dir Hèrcules-

Després de tres dies de lluita intensa, Hèrcules li va tallar el cap i va plantar allí una torre.

Aquella torre es una senyal de que li va tallar el cap.

La historia de Hèrcules

Hi havia una vegada un Home que es deia Hèrcules,Doncs el seu amic Atles li va dir que si podia robar les pomes del jardí que les volia per una bona causa per a salvar la vida de la gent que estigui apunt de morir-se. Hèrcules va acaptar, va anar directament cap al jardí de les Hespèrides era Super bonic y estava vigilat per uns sers mitològics . Ell va tindre que matar a uns quants sers mitològics per a poder arribar a les pomes però quan ya estava apunt de arribar va aparèixer un nimfa y li va dir:

-Perquè fas això? Hèrcules va dir per que m’ho ha demanat un amic meu per a una bona causa.

-La nimfa li va dir, saps que el teu te esta enganyant no? Hèrcules li va dir, NO crec es molt bon amic meu y no em faria això.

Desprès de dir això ell va anar a empunyar ala nimfa y va agafar les pomes, després de agafar-les sen va anar directament on el seu amic Atles, però quant ya estava apunt de arriba es va a parar a pensar y va veure q la nimfa tenia la raó que el seu amic Atles u estava enganyant que les pomes no les faria servir per a una bona causa. Derrapant Hèrcules va donar la volta y va torna al jardí y va torna les pomes a la nimfa que li va dir això y li va dir que tenia tota la raó.

Llegenda de Hercules

El Lladó vigilava el jardí, però Hèrcules des de fora va esperar a que la serp s’adormís. quan el Lladó es va dormir Hèrcules va aprofitar i va entrar cuidadosament i va agafar les pomes daurades però el Lladó es va adonar, que Hèrcules havia entrat al jardí, la serp gegant el va agafar i el va llençar al altre costat del jardí, Hèrcules es va aixecar i va dir:
- Maleïda serp!
Hèrcules va agafar la seva espassa i li va tallar el coll.

El jardí de les Hespèrides

Hi havia una vegada un heroi grec, anomenat Hèrcules. Un dia el gegant Atles, va intentar enganyar a Hèrcules per a que robi les pomes daurades del jardí de les Hespèrides, però Hèrcules es va donar compte de que Atles li volia enganyar i li va preparar una trampa a Atles, i va recuperar les pomes daurades, però quan Hèrcules va anar al jardí de les Hespèrides, es va trobar amb les nimfes del jardí.

- Guerrer insensat, de debò penses que podràs tornar les pomes - va dir Egle.

- Per poder-las tornar, hauràs de passar una prova - va dir Erítia.

- Molts com tu ho han provat, i cap a sortit mai - va dir Hespera.

- Jo no soc qualsevol persona, pasare la prova per retornar les pomes! - va dir Hèrcules.

Hèrcules va seguir cap endavant, i es va trobar amb Ladó, el drac amb cent caps que protegia l'arbre de pomes daurades, i Hèrcules sense por va barallar amb ell fins que el va matar, i així va superar la prova, deixant a les nimfes sorpreses, i retornant les pomes daurades.

LLEGENDA DE HERCULES

LES LLEGENDES DE HERCULES ( la gran batalla)



Hèrcules era un home valent a qui tot el poble respectava un dia va anar al jardí on hi havia una serp anomenada Ladó que cuidava els fruits prohibit, Hèrcules es va trobar amb Ladó qui li diu: vés fora d'aquí aquest lloc és prohibit
Hèrcules el mira i li diu: necessito aquestes fruites per al poble així que les agafar encara que tu no vulgui la serp el mira plena d'ira i li diu: jo no et tinc por Hèrcules puc acabar amb tu en un minut, Hèrcules treu la seva espasa i comença a lluitar amb la serp ella li va donar un cop al cap però a Hèrcules no li pas res i va seguir lluitant contra ella fins que al final li va retallar el cap amb la Seva espasa i Hèrcules va donar totes els fruites a ladó.

La gran batalla

Segons una llegenda, l’heroi Hèrcules va saltar a un gran jardí meravellós ple d’arbres i flors. Dins es trobaven uns fruits daurats molt valuosos. Hèrcules tenia la intenció de saltar a aquell bell jardí i emportar-se tots aquells fruits.

Quan va entrar es va sorprendre de lo bonic que era tot allò, va estar buscant aquells fruits quan per fi els va trobar...

Va saltar un gegant drac de cent caps molt ferotge i va dir:

- No gosis tocar aquets fruits.

No em facis perdre el temps -Hèrcules respon-:d’eixam passar o et mataré.

I així va ser el ferotge drac no el va deixar passar i el petit el va matar.

Euristeu estava impacient perquè feia dies que Hèrcules avia marxat i no tornava.

Per fi va arribar el petit heroi amb els fruits , i li va donar al seu amic que no li va donar mol d’importància i hèrcules va decidir donar-li a Atena perquè els tornes al jardí.

foto:hercules mata al dragón del jardín. en Wallenstein de Praga.jpg

La Torre d'Hèrcules

Els dies passaven i la lluita semblava que no s'acabaria mai, Hèrcules i el gegant anomenat Gerió portaven tres dies seguits combatent sense descans, amb totes les seves forçes.


- Rendeix-te Hèrcules, no hi tens res a fer amb mi! No veus que sóc molt més gran i fort que tu?-
repetia un i un altre cop el gegant.

-No penso fer-ho Gerió! No sempre guanya qui més fort és, a vegades només cal ser més intel·ligent i astut que el teu contricant per guanyar-lo! -cridava Hèrcules, sense tenir la més petita intenció d'abandonar la lluita.

Al tercer dia, Hèrcules va aconseguir vènçer amb astúcia el gegant, la seva alegria i satisfacció va ser tanta, que va decidir construir una torre damunt del cap de Gerió, i aquesta torre va ser anomenada la Torre de Hèrcules.

El desè treball d’ Hercules

Heracles va arribar a l’illa Eritia on va posar en marxa la seva desena missió, la qual va ser robar el bestiar de bous i vaques vermelles de Gerió, aquest era un gegant antropomorf de tres caps, quan se’n va adonar va començar a perseguir-lo per aconseguir la seva venjança:

Maleït siguis! –va exclamar Gerió- Lluitaré contra tu fins la mort!- .

Llavors moriràs! – va respondre Hèrcules exaltat-.

La batalla va començar, però Gerió era molt més fort que l’ Hèrcules. Mentres Gerió sobrevolava l’Hercules, ell va atacar-li llançant-li una fletxa enverinada amb la sang d’hidra i amb aquesta va atravessar els tres caps de Gerió.

Finalment, va tallar-li el cap i va demanar construir una torre per commemorar la seva batalla.

http://sobrefotos.com/wp-content/uploads/2008/08/fig01_560.jpg

La torre d'Hèrcules

Quan Hèrcules va arribar a Finis Terrae, i va veure Gerió, tota la seva ràbia desplegà una gran lluita.
- Maleït gegant, mor, no te’n escapis de la mort que jo et donaré.- deia hèrcules que no se’n podia estar de que Gerió resistís les seves ofensives.
Però Gerió era fort i resistia tots els seus atacs. Va haver moments en els que Hèrcules pensava que no guanyaria mai aquella batalla però llavors, se li va acudir que potser tenia que atacar-li en un punt més feble que no fos pas la força.
El tercer dia de l’enfrontament, Hèrcules va fer veure que es rendia i va dir al gegant:
- Gerió, disculpa’m. La meva ràbia no la tinc de evocar cap a tu, vine, dóna’m la mà i cessem aquesta guerra.- digué Hèrcules amb un to sincer.
Gerió s’apropà a Hèrcules amb desconfiança.
- Vine, no em temis, les meves paraules són franques
Quan el gegant va estar prou prop de l’heroi, amb un descuit, Hèrcules, li tallà el coll.
L’heroi, una vegada més, va guanyar una nova batalla.
Es diu, que per premiar la seva astúcia, van construir un far al lloc on va vèncer a Gerió i així, recordar-ho sempre.

Foto treta de: http://www.publico.es/viajes/234378/la-torre-de-hercules-corazon-mitico-de-galicia

Les pomes de la immortalitat

Fa molts anys, en sortí una llegenda del Jardí de les Hespèrides, una arbreda esplèndida on creixien uns arbres que donaven com a fruit unes pomes daurades que feien immortal qui en menjava, i aquesta deia així:

Hera i Zeus es casaven, una boda que tenia totes les possibilitats de ser la millor de les que abans s’havien vist. Entre els convidats i convidades, s’hi trobava la deesa de la terra, Gea, gran amiga d’Hera, per cert. Com era i és de costum, cadascú dels assistents fa un regal per als nuvis, i Gea, no va ser menys, així que regalà unes pomes a la núvia.

-Hera, el teu enllaç és el més important al que en tota la meva vida hauré assistit, i tu, ets una amiga que sempre que he necessitat, he tingut. Així doncs, espero que et sigui de profit el meu regal. – digué Gea.

-Em tens intrigada, Gea, què és? – respongué Hera.

-Són unes pomes. – va dir Gea, amb tota la seva il·lusió.

En aquell moment, va semblar que Hera tenia una actitud en la cara una mica desil·lusionada. I qui no? Quan, et pinten el millor regal de la vida, i resulta que són unes pomes.

-Sabia que reaccionaries d’aquesta manera Hera, però també sé que quan et digui que aquestes no són unes pomes normals i corrents i perquè, l’actitud de la teva cara canviarà.

Hera, es va quedar una mica desconcertada, amb certa curiositat i li digué a Gea, que li expliqués, doncs, perquè aquelles pomes no eren unes pomes normals i corrents.

-Mira Hera, aquestes pomes, com pots veure són daurades. Sí, sí, molt boniques; però no són especials per això, si més no, no és la característica més important. Són especials, perquè tot aquell qui les mengi, serà immortal.

Tal i com havia suposat Gea, la cara desil·lusionada d’Hera, va canviar totalment, i va passar a ser una cara de sorpresa immensa.

-Però, Gea, estàs segura de tot això que dius?! No m’ho puc creure! – exclamà Hera.

-Hera, n’estic tant segura com que sé que seràs l’esposa de Zeus, tant segura, com sabia que se’t canviaria la cara al dir-te el secret d’aquestes pomes, i tant segura com que sé que sóc la deesa de la terra. – va respondre, ben convençuda Gea.

Així, un cop Zeus i Hera ja van ser declarats marit i muller, Hera, creà un jardí per a que creixessin les pomes de la immortalitat, i va fer vigilar-lo per unes nimfes, anomenades Egle, Erítia i Hespera.

Des d’aquell moment, el jardí va ser batejat com el Jardí de les Hespèrides, on tot déu s’hi alimentava i on la felicitat regnà eternament.

Imatge extreta de:  https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSwyoYhWxjidLpVyCKzT2eXrXu4MMJ-9rmqF4G0t0Fwu2idLJjWK7ApQAn9dtXwZ1d4HwKeHckPjlJYwZ_go3TbezNnhq-lUccpKwO85R0galfUSyKw5Zv_6EK_aKN5IhXEGZd66dEGCMS/s1600/jardin-de-las-hesperides.jpg

COM HÈRCULES MATÀ LADÓ

Y allí era, davant de la gegant criatura, l'heroi de qui tothom en parlava, a qui tothom aclamava. Allí era també la serp, de qui tothom en parlava i a qui tothom temia. Un enfrontant l'altre, l'altre enfrontant l'un. Un dels dos havia de morir, o bé Ladó o bé Hèrcules.
Tal com Euristeu manà a Hèrcules, aquest anà en busca d'una de les daurades pomes del jardí de les Hespèrides. Sabia el que l'esperava allí i qui l'esperava.
No tingué cap mena de dificultat en matar Ladó i així agafà una poma daurada i la portà a Euristeu, tal com ell li va manar. En dur-la, el rei de Micenes refusà l'encàrrec que ell mateix li encomanà, així que Hércules la donà a Atena per a que les retornés al seu lloc d'origen.

La mort de lladó

Hercules era l’heroi mes respectat pel poble, i també era l’estimat de Atena; ella va entrar al jardí prohibit, i va agafar els fruits daurats i va correr molt per a que Lladó la gran serp de tres caps no la agafara, es va amagar sota les pedres.

Hèrcules el seu estimat, era un lluitador i salvador que ajudava a la gent sense res a canvi, Atena va decidir demanar-li al gran lluitador al seu amat hèrcules, que si podia ajudarla, en matar a Lladó i llavors ella poder tornar els fruits prohibits.

Hèrcules no va dubtar ni un moment, va anar corre’ns cap al jardí amb sols espasa en ma i es va trobar de cara a la gran serp , treuen les tres llengües a la vegada amb el seu peligros verí, hèrcules sense dubtar es va tirar a la panxa de Lladó i fen-li una ferida de llarga com el riu nil, Lladó queia al terra mort; i Atena va poder ficar el fruit daurat al arbre.

Finalment Hèrcules i Atena van ser feliçment casats i van tindre molts fills.

http://www.google.es/imgres?q=hercules&hl=es&biw=1024&bih=505&gbv=2&tbm=isch&tbnid=pMkUt6YiZDhzZM:&imgrefurl=http://raulymariobross.blogspot.com/&docid=Nw0ZwJmIGr6s-M&w=453&h=338&ei=y9SJTpSTFoeb8QP1sIUv&zoom=1&iact=rc&dur=422&page=9&tbnh=134&tbnw=180&start=102&ndsp=10&ved=1t:429,r:8,s:102&tx=155&ty=7

Tot va comença amb tres dies de lluita llargs i durs, hèrcules fill de deu es va dirigir cap a Gerió un gegant.

-Hèrcules diu: Estic far de Gerió es el meu enemic, no el suporto mes.

-Gerió contesta: Jo a tu tampoc t’aguanto més, n’estic far acabem-ne això lo mes ràpid possible.

-Hèrcules diu: Doncs tot a començat per la teva culpa, i tot això ho acabaré ara mateix no suporto ni un minut mes al teu

No li va deixar mes temps a pensar a Hèrcules va agafar un Ganivet i li va talla el cap al seu enemic no s’ho va pensar dues vegades, no obstant això no es va quedar content Hèrcules va fer-li aixecar una torre a sobre.

http://www.google.es/imgres?q=torre+de+hercules&um=1&hl=ca&sa=N&biw=1024&bih=505&tbm=isch&tbnid=hRzsKMAPYcnJ8M:&imgrefurl=http://www.enfocado.com/%3Ffoto%3D213&docid=C242nUZRTfQ3VM&w=800&h=533&ei=-3SDTu68NMKv8QPN6fEJ&zoom=1

El darrer treball d'Hèrcules

En aquesta activitat treballarem el mite d'Hèrcules. Entre les pàgines 20 i 21 del llibre trobareu tres històries clàssiques relacionades amb aquest personatge. Tria'n una d'elles i redacta-la a la teva manera. Fes un text ric, amb descripcions i diàlegs. Pots buscar informació sobre els espais o sobre altres personatges involucrats en la història. Per acabar, afegeix una imatge que il.lustri el mite que has triat. Ànims! Etiquetes: Nom Cognom, Hèrcules