Teatre romà

El teatre romà

View more presentations from mariabenaiges.

COMÈDIA ROMANA GLIFFY

Alexandria

Alexandria és una ciutat que avui en dia es troba al nord d’Egipte, està situada a un dels deltes del riu Nil, el idioma més parlat és l’àrab.

Si ens centrem en l’antiguitat i els orígens d’aquesta ciutat, va ser creada per Alexandre Magno, l’any 331 abans de crist. Al 332 a.C, Egipte estava sota el domini dels perses. A la ciutat també convivent amb colònies gregues que s’havien instal·lat a l’antiguitat.

El traçat de la ciutat va estar creat pel arquitecte Dinócrates, ho va fer segons un pla hipotímic, que consisteix en una gran plaça, un carrer major de trenta metres d’amplada, sis kilòmetres de llarg que entravessaven tota la ciutat, també amb carrers paral·lels i perpendiculars, creuant-se sempre creant un angle recte.

Va ser una ciutat amb molta decoració, molt carregada d’escultures...

La seva majoria d’habitants eren grecs, però també hi havia alguna colònia jueva, i un barri egipci de pescadors, que era el més pobre. Egipte va convertir-se en un país bilingüe, per la quantitat de rases i poblats que hi havia.

Els monuments més importants i reconeguts eren el far, la columna de Pompeyo, Sarapeo(que eren túnels i criptes), el temple dedicat a Serapis (el Déu grec-egipci)... També hi havia un dels ports més importants, on arribaven vaixells de tot arreu.

Hi havia un museu, construït de màmol, i dins d’ell, es trobava una gran biblioteca, on es reunia tot el saber de l’època. Es diu que hi havia més de 900.000 manuscrits. Al cap d’uns anys va ser destruïda, però no és sap mol bé qui ho va fer, alguns diuen que van ser els critians, altres els romans, altres els musulmans...

Va arribar a ser una ciutat tan important que la van anomenar ‘Alexandria ad Argyptum’ que vol dir Alexandria que està a prop d’Egipte, fent perdre importància a la resta de ciutats del país.

La imatge que hi ha a la part dreta d'aquest text, és la segona part del meu treball. Es un mapa que ubica Alexandria al món, és veu Egipte, el mar Mediterrani, Síria...

In taberna

Claudia et ego ad taberna adimus quia alimentum emere volemus.

- Ave mercator!

- Ave Claudia et Iulia. Quid facitis in taberna?

- Nos oleum, vinum, farinam et panem emere volemus.

- Ego panem non habeo. Pistor panem vendit.

- Ubi pistor est?

- Pistor inter tonsor et taberna est.

- Possesne vendere amphoras?

- Ego amphoras non vendo, Lucius amphoras habet in taberna sua.

- Gratas, vale!

- Vale dominae!

Línia del temps

Aquest és el nostre time rime sobre la fi de la monarquia, i de la nova república romana:

Clíca aquí i podràs veure la nostra línia del temps

Aplica, exercici 21

Magister: Ave Pueri!

Claudius et Lucius: Ave magister, quid nunc facimus?

Magister: nunc mythologiam et geographiam discimus.

Claudius: Ego in via cum pila volo ludere.

Lucius: Ego cum talis volo ludere.

Magister: Sed ego volo in ludo docere!

La imprudència de Faetont

Una persona, quan és jove, acostuma a ser imprudent, no pensa en el que pot passar després de dur a terme una acció, això és el que li va passar a Faetont segons aquest mite, un noi jove, superb i valent, fill d’Hèlos, que per culpa de no pensar-se les coses dos cops i no fer-l’hi cas al seu pare, va tindre un tràgic final.

Deixant aquest mite en un segon pla, jo crec que la imprudència que tenim les persones joves és per falta d’experiència, avui en dia el món va molt despresa i a vegades no hi ha temps de pensar-se les coses dos cops, en altres casos, és per culpa de no reflexionar bé i no tindre en compte els problemes que et pot portar aquesta decisió que has pres anteriorment, o simplement que creies que no et podia portar on t’ha arribat portant.

La història de Faetont no deixa de ser un mite, però vol dir-nos també als joves que hem d’anar amb compte amb el que fem, prendre’ns temps per pensar les nostres decisions i a que portaran aquestes.

Ser jove ja significa una mica ser imprudent, ja que no tens les mil preocupacions que et ronden sempre pel cap quan ets adult, tothom hem fet algun cop un acte imprudent de joves, la única cosa que em de fer és pensar-nos dos cops les coses i segurament fer mes cas al que diuen els pares, si no volem acabar malament com Faetont.

Ubi Sunt

Ubi sunt : “On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.


Ella era la meva millor amiga, ens pensàvem que no hi havia res que ens pogués separar, sempre anàvem juntes, una al costat de l'altre, no hi havia cap cosa que no li expliques a ella. Era com la meva germana, es passava el dia a casa meva i jo a casa seva, al seu costat jo era la persona més feliç del món...
Això va ser fa temps, ara ja feia cinc anys que ens havíem separat per anar a fer cadascú el que volíem, jo vaig anar a estudiar a Barcelona, i ella a Lleida. Primer vam pensar que no passaria res, que per molt que estiguéssim una mica lluny una de l'altra, que tot seguiria igual, que la distància no ens podria fer perdre amistat ni confiança... Però no va ser així, al principi seguíem parlant i quedant quan les dos no havíem d'estudiar o treballar, pero cada cop vam anar fent amics nous, sortint amb altres persones, i no trobant-nos tant a faltar com al principi, i la nostra amistat va anar decaient...Sembla estrany que passin aquestes coses quan al principi pensava que seria impossible deixar-nos una a la altra, però la meva mare em deixa que així es la vida, que deixes a gent i en coneixes d'altra, però sempre recordaràs a les persones que has estimat mes per molt lluny teu que estiguin.
Avui he quedat amb ella però, ni que sigui per recordar els vells temps, la veritat es que estic bastant nerviosa, espero que no hagi canviat gens, i que per molt temps que hagi passat, la segueixi veient com la meva millor amiga.

La Torre d'Hèrcules

Els dies passaven i la lluita semblava que no s'acabaria mai, Hèrcules i el gegant anomenat Gerió portaven tres dies seguits combatent sense descans, amb totes les seves forçes.


- Rendeix-te Hèrcules, no hi tens res a fer amb mi! No veus que sóc molt més gran i fort que tu?-
repetia un i un altre cop el gegant.

-No penso fer-ho Gerió! No sempre guanya qui més fort és, a vegades només cal ser més intel·ligent i astut que el teu contricant per guanyar-lo! -cridava Hèrcules, sense tenir la més petita intenció d'abandonar la lluita.

Al tercer dia, Hèrcules va aconseguir vènçer amb astúcia el gegant, la seva alegria i satisfacció va ser tanta, que va decidir construir una torre damunt del cap de Gerió, i aquesta torre va ser anomenada la Torre de Hèrcules.