Salve amici! Us donem la benvinguda al nou blog de llatí dels alumnes de 4t d'ESO de l'INS La Mar de la Frau.

UNITATS 4 I 5


ÚLTIMES CONSIDERACIONS SOBRE L'EXAMEN

Recordeu repassar:


-Gramàtica apresa en les unitats 4 i 5

-Vocabulari més habitual d'aquestes dues unitats

-Regles etimològiques (amb exemples) d'aquestes unitats

-Preposicions: fotocòpia de preposicions amb acusatiu/ablatiu (també ha d'estar a la llibreta)

-Les hores en llatí

Mostrando entradas con la etiqueta Hipatia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Hipatia. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de abril de 2012

4. LLENGUA

1. - Se li va declara un noi i ella li va dir que es dediques a la musica ja que se li donava molt bé i que si es dedicava a un art que seria millor del que era . també li diu perquè així no patiria mai per amor .

2. - Que per molt que surtin malament les coses i que s’enfadin que sempre seran germans es a dir que sempre s’han recolzar en tot i que la religió els uneix més encara

4. – Que no siguin Aces , que siguin mes intel·ligents, que tenen que passar que si es tinguessin que barallar per cada insult que no acabarien mai.


Alexandria

Alexandria és una ciutat que avui en dia es troba al nord d’Egipte, està situada a un dels deltes del riu Nil, el idioma més parlat és l’àrab.

Si ens centrem en l’antiguitat i els orígens d’aquesta ciutat, va ser creada per Alexandre Magno, l’any 331 abans de crist. Al 332 a.C, Egipte estava sota el domini dels perses. A la ciutat també convivent amb colònies gregues que s’havien instal·lat a l’antiguitat.

El traçat de la ciutat va estar creat pel arquitecte Dinócrates, ho va fer segons un pla hipotímic, que consisteix en una gran plaça, un carrer major de trenta metres d’amplada, sis kilòmetres de llarg que entravessaven tota la ciutat, també amb carrers paral·lels i perpendiculars, creuant-se sempre creant un angle recte.

Va ser una ciutat amb molta decoració, molt carregada d’escultures...

La seva majoria d’habitants eren grecs, però també hi havia alguna colònia jueva, i un barri egipci de pescadors, que era el més pobre. Egipte va convertir-se en un país bilingüe, per la quantitat de rases i poblats que hi havia.

Els monuments més importants i reconeguts eren el far, la columna de Pompeyo, Sarapeo(que eren túnels i criptes), el temple dedicat a Serapis (el Déu grec-egipci)... També hi havia un dels ports més importants, on arribaven vaixells de tot arreu.

Hi havia un museu, construït de màmol, i dins d’ell, es trobava una gran biblioteca, on es reunia tot el saber de l’època. Es diu que hi havia més de 900.000 manuscrits. Al cap d’uns anys va ser destruïda, però no és sap mol bé qui ho va fer, alguns diuen que van ser els critians, altres els romans, altres els musulmans...

Va arribar a ser una ciutat tan important que la van anomenar ‘Alexandria ad Argyptum’ que vol dir Alexandria que està a prop d’Egipte, fent perdre importància a la resta de ciutats del país.

La imatge que hi ha a la part dreta d'aquest text, és la segona part del meu treball. Es un mapa que ubica Alexandria al món, és veu Egipte, el mar Mediterrani, Síria...


martes, 17 de abril de 2012


Quin és el terme equivalent romà?
La paraula àgora prové de l’idioma grec, ja que denominava, a les ciutats ( polis) d’aquesta nació, a les places públiques hi ha les assemblees que se celebraven en ella. Amb el temps, el terme es va estendre fins a fer referència a altres llocs de reunió o discussió
-Què vol dir “sofia”? Quina relació té amb “Àgora”?
Paraula d’origen grec que vol dir saviesa
Tenen relació nascut en el seno d’un grup d’amics de la sofia ( saviesa) que s’apostava a aquella democràcia, de l’àgora, que deixava el futur de la ciutat en mans de sofisticats oradors.

DONES I FILOSOFIA

Hipatia és la protagonista femenina de la pel·lícula, on apareix retratada com a dona entesa en filosofia, astronomia, matemàtiques, política i demés. A l’antiga Grècia les dones amb una posició social mitjanament benestant no treballaven, sinó que restaven a càrrec dels afers de la casa, tot i que no eren “discriminades”, com va ocórrer més tard amb l’ introducció del cristianisme. Hipatia és una de les excepcions a la tendència de l’època, ja que va ser mestra i directora de l’Escola Neoplatònica d’Alexandria, dedicant la major part de la seva vida a educar la seva selecta escola d’aristòcrates cristians i pagans[i], que van ocupar alts càrrecs. Era filla de l’astrònom i científic Teó, d’aquí el seu interès i les seves dots per l’astronomia; així, va millorar el disseny dels astrolabis primitius[ii] i va crear el densímetre[iii]. Hipatia significa en llatí “la més gran”, terme que la descriu fidelment. Com a filosofa, mantenia una gran autoritat moral versada en l’ autodomini, ja que es creu que es va mantenir verge tota la seva vida, la manera de vestir, amb l’anomenat “mant filosòfic”, i en la moderació del seu estil de vida. No creia fidelment en cap de les dues religions o creences característiques de l’època: el cristianisme i el paganisme, que estaven enfrontades. Sentia una profunda admiració per la cultura grecoromana i, per això, acceptava el paganisme com a un element més d’aquesta cultura. Es desconeix la data exacta de naixement de Hipatia, però sí que se’n coneix la de la seva mort: març del 415 Ac, a Alexandria. Va morir linxada per un grup de cristians, a una edat avançada (entre els 50 i els 60 anys). Es va produir un desencontre entre Orestes, prefecte d’Alexandria i ex alumne de la filosofa, i Ciril, bisbe de la ciutat, ja que les relacions harmonioses entre autoritats civils i eclesiàstiques no eren comunes. Hipatia es va posar de part d’Orestes i van començar a circular per la cuitat rumors en contra seva, essent acusada de bruixeria i domini de les arts satàniques. Es diu que el seu assassinat va ser indirectament causat per Ciril i per qüestions polítiques, tot i que no es sap del cert.

Hipatia va ser una de les dones destacades en la historia pels seus descobriments, invents i pel ric llegat que va deixar a posteriors filòsofs, científics i matemàtics. Al llarg de la historia, els homes sempre han destacat més en l’àmbit dels descobriments, els avenços i les teories, ja que era al sexe masculí a qui li estava permès i ben vist la realització d’aquests estudis. Tot i així, les dones també han jugat un paper important. Exemples d’aquestes figures femenines rellevants són: Marie Curie (Investigadora de la radioactivitat i guardonada amb el Premi Nobel en Física al 1903), Rosalind Franklin (Biofísica crucial pel coneixement de l’ ADN), Jocelyn Bell Burnell (Astrofísica descobridora de la primera radio senyal de polsar), Ada Lovelace (Pionera en programació informàtica), Lise Meitner (Física descobridora del protactini), Dorothy Crowfoot Hodgkin (Química pionera en l’aplicació de rajos X a la bioquímica), Sophie Germain (Matemàtica francesa destacada pel seu aportament a la teoria de números), Rachel Carson (Figura clau en ecologia y la generació de consciència ambiental), Jane Goodall (Primatòloga que va estudiar l’ús d’eines als ximpanzés). Personalment, opino que les dones més importants d’aquest llistat són les que van aconseguir avançar en la ciència, com Marie Curie i Rosalind Franklin, i les que van avançar en el camp del coneixement del pensament, com Hipatia, perquè gràcies a elles i a tants altres personatges emblemàtics ara som qui som i som on som. Crec que pel simple fet d’haver sigut dones i alhora haver col·laborat en el progrés de la humanitat de tant fervent manera, es mereixen el respecte, l’admiració i l’agraïment de tota la població, ja que, als seus temps, aquesta era tasca dels homes i les dones anteriors van mostrar una actitud rebel i contrariada per a fer possible i portar a la pràctica les seves intuïcions i coneixements. Havia sentit parlar de dones històricament importants anteriorment, com Marie Curie i Rosalind Franklin, però en desconeixia totes les altres.



[i] Nom que designava aquells qui, en l’època de l’Imperi romà, adoraven als déus i refusaven les creences monoteistes de la Bíblia

[ii]Instrument de navegació que representava l’esfera celest amb les principals estrelles i que s’utilitzava per observar i determinar l’alçada, la posició i el moviment dels astres sobre l’horitzó.

[iii]Instrument de medició que serveix per determinar la densitat relativa dels líquids sense necessitat de calcular abans la seva massa i volum.