POWER PLAUTE

PLAUTE

View more presentations from albamartineztallada.

Mapa Conceptual de Personatges de La Comèdia de l'Olla

També podeu trobar aquesta imatge clicant aqui

TEATRE ROMÀ

TEATRE ROMÀ

View more presentations from albamartineztallada.

LA COMÈDIA ROMANA

HIPÀTIA, UNA DONA PER RECORDAR

Hipàtia, la protagonista de Àgora, va ser una dona nascuda en una bona família de Alexandria. Hipàtia va néixer aproximadament l’any 355dc. i va morir assassinada l’any 415dc. acusada per bruixeria.

El seu pare, Teón, va ser un científic conegut, escriptor i membre del museu. Gràcies al seu pare, Hipàtia, es va interessar per la ciència i la filosofia. La filosofia sempre va interessar-li i sempre va ser admirada per la seva abstinència sexual ja que va morir verge, i també per la seva modèstia a l’hora de vestir-se.

       

En l’època que Hipàtia va viure, a Alexandria, convivien jueus, cristians i pagans. Ella, no era extremista en la religió però la seva família era pagana i ella els recolzava ja que els filòsofs grecs tenien aquestes creences.

La vida d’Hipàtia va consistir en fer de professora primer ensenyant astronomia i filosofia, i més tard, va entrar en la política. Quan va entrar en política, els seus opositors van aprofitar el seu sexe per a acusar-la de bruixeria ja que en aquella època no era normal que una dona sigues científica, i la van matar.

Hipàtia va ser una gran dona reconeguda per l’historia per haver plantejat la teoria de la rotació en forma d’ el·lipse, però també moltes altres dones han passat a l’historia per haver sigut fonamentals. Algunes d’elles són les següents: Marie Curie, Rosalind Franklin, Jocelyn Bell Burnell, Ada Lovelace, Lise Maitner, Dorothy Crowfoot Hodkin, Sophie Germain, Rachel Carson, Jane Goodall. Totes aquestes dones han sigut importants en l’avanç de la ciència i totes elles han tingut complicacions per a arribar lluny ja que la  mentalitat de la societat pensava que les dones havien de romandre a casa i fer les seves tasques i no pas havien d’estudiar ni treballar; la societat va anar ficant complicacions per a aconseguir el que totes elles volien però al final ho van aconseguir. Totes les dones han estat fundamentals,  però Marie Curie hi destaca.

Marie Curie, va ser una química i física que va néixer a Polonia l’any 1867 i que va tenir que anar cap a França a formar-se. Marie va ser important sobretot en el camp de radioactivitat i es encara reconeguda per haver aconseguit guanyar dos premis Nobel a la vegada. Curie va ser també la primera dona que va impartir classes a la universitat de París, i es tot un exemple de que el masclisme no porta a ningun lloc ja que les dones són iguals als homes.

No només en ciència les dones han tingut complicacions a l’hora de realitzar les seves tasques, en literatura, moltes escriptores de l’antiguitat, firmaven amb nom d’home les seves obres per a no ser rebutjades, com ara Caterina Albert que coneixem millor per Victor Català.  En l’actualitat també trobem que dones escriptores distorsionen els noms amb el que firmen per a que la gent no deixi de llegir els seus llibres com per exemple l’escriptora de Harry Potter que firma nomes amb les seves sigles, J. K. Rowling, per a que no es pugui saber quin es el seu sexe.    

APLICA UNITAT 5

Claudia cum serva in foro est.

Claudia: Serva mea, ego volo emire pilam.
Serva: Ego non volo amire pilam.
Claudia: Quia?
Serva: Ego non volo emire pilam nunc quia ego volo emire alimentos.
Mercator: Vendo alimentos!
Serva: Ego volo panem, vinum et carnem.
Mercator: Ego habeo panem et carnem sed non habeo vinum.
Claudia: Nos in via anbulamus et in aliis foro emimus vinum et pilam.

LÍNEA DEL TEMPS, CAIUS IULIUS CESAR

Final de la monarquia :
La monarquia va començar l’any 753 a.C i va acaba al 509 a.C. Es la Fundiacion que va fer Rómul . El rey es recolsava en el Senat
Inici de la republica
-Els ciutadans romans elegien els seus representants .
El poder es artuculaba en tres institucions
-Comisis o Asamblees populars ( poder legislatiu)
-Magistrats (consuls , pretors,censors ... amb poder ejecutiu )
-Senat (inicialment consultiu que va acaparar poc a poc poders)
Durant la república, Roma es va expandir territorialment arriban a domina successivament
El darrer període de la República segueix caracteritzat pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos que utilitzen tots dos partits, populares optimates , com a plataformes per aconseguir un poder personal. Ara és el torn principalment de Pompeu i Juli Cèsar.

Juli César al final de la republica:
Caius Iulius Caesar , va néixer l'any 100 aC al si d'una Familia patrícia, la gens Júlia, la que es vanagloriava de ser descendent ni més ni menys de Julus . Aquest , segons la tradició , era nét de la deesa Venus.
César va ocupar diversos cárrecs al llarg de la seva dilatada carrera politica ( cursus Honorum) : va ser tribú militiar ( el 71 o 72 aC, edil (65 aC), pontiflex Maximus ( 63 aC ), pretor (62 a C) i procònsol a Hispània
Inici del Triumvirat:
L'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents : pompeu ( que acaba de tornar d'una campanya triomfal contra la pirateria a la Mediterrània oriental ) i Cras (un dels homes més rics )
El 59 aC César va ser elegit cónsol juntamentam un altre pólitic anomenat Marc Calpurini Bíbul.
La Guerra de les Gàl• lies :
en set anys encara no ( entre el 58 i el 51 aC ), César va sotmetre l'anomenada Gàl • lia Transalpina. En l'antiguitat, aquest territori comprenia no tan sols el que avui és França, sinó també Bèlgica i parts d'Holanda, Suïsa i Alemanya.
La mort de Juli Cèsar:
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom deliberatores

Caiguda de l'imperi romà:
La Caiguda de l'imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'imperi romà d'occident l'any 476


• LA PENÍNSULA ITÁLICA (500-250 a.C.) contra els celtes al nort y els grecs al sud.
• EL MEDITERRÁNI OCCIDENTAL (264-146 a.C.) en les denominades Guerres Púnicas front als cartaginesos.
• EL MEDITERRÁNEO ORIENTAL (siglo II a.C.-siglo II d.C.)

"APLICA" EXERCICI 21

Discipulus: Magistri! Ego non habeo mea officiam.
Magister: Quid?
Discipulus: Ego non facere meus officam quia tabellam non habet.
Magister: Post ludo tu ambulas to mercato.
Discipulus 2: Ego tabellam habet.
Magistri: Ego sum felix cum tu.

ELS JOVES SI SÓN VALENTS I PRUDENTS

Els joves d’avui dia si que són valents, prudents i respectuosos. La gent gran d’aquesta societat diu de la joventut que són uns imprudents, poc respectuosos i gent que no vol fer res a la vida, això, no es veritat.
Tots estem acostumats a generalitzar les coses i no veure que el que nosaltres estem veien realment es potser un exemple de algú que es així, però per això no podem estar dient que tots són iguals. Els joves d’ avui en dia, viuen en situacions difícils. Tots veiem la televisió i observem com si res les conseqüències d’aquesta crisi que tenim i es que es hem acostumat tant a ser insensibles que no ens sorprèn res. Es dons, que ens hem de fixar en que també hi ha molts joves que fan be la seva feina o que n’hi ha que no en té, però per culpa de l’atur que hi ha al país. Hi ha una gran massa de gent jove que esta preparada per a treballar i que ha fet grans carreres però no pot posar en pràctica els seus coneixements.
Tota la gent tenim prejudicis i això es una cosa molt normal, però el que no podem fer es menysprear una generació per culpa de un fet que és mes nostre que seu. Es per tot això que jo crec que el joves d’avui dia, tenen molts valors, coneixements i respecte pe r la gent gran i que l’únic problema es que tot això, no ho poden posar en pràctica.

DUM VIVIMUS, VIVIMUS

Mai va haver en l’historia un senyor com l’ Ignasi. Quan jo era petit, vivía en un poble en el que tots ens coneixíem força bé. Tothom sabia que l’ Ignasi era l’home més treballador que hi havia. Des que havia arribat la temporada d’estiu i els turistes de Barcelona venien a passar l’estiu al poble que no parava quiet.
Un dia tant normal que qualsevol altre, l’ Ignasi es va llevar ben d’hora, pero va trobar a la seva muller i al seu fill aixecats.
-Que feu tan d’hora llevats? Os heu decidit de venir a ajudar-me amb el quiosc avui?
- No Ignasi, avui el petit i jo hem decidit anar a la muntanya a passar el dia i a gaudir d’aquest estiu tan meravellós. Tu tindries que venir també.
- Sí papa! Vine!
- No, això no pot ser!- va dir tot enfadat- Qui cuidarà sinó de la botiga?
-No ho se pas però no has tancat ni un dia des que va venir aquell senyor que et va oferir una feina a l’obra i no va ser pas per a deixar de treballar. Estàs obsessionat!
La muller de l’ Ignasi i el seu fill van marxar d’expedició i ell, com cada dia des que tenia disset anys fina ara que en tenia cinquanta, va esmorzar i ben aviat va dirigir-se al quiosc i es va disposar a treure els diaris del dia a l’aparador quan va veure una aglomeració de gent a la sortida del poble. Va tancar un moment el negoci, i va anar a esbrinar que es el que passava. Va ser llavors quan va adonar-se que tothom el mirava.
-Que ha passat?
- Emmm... d’això... Ignasi, la teva dona i el teu fill han tingut un accident.
- On estan? Que ha passat? – Va dir alterat.
La família de l’ Ignasi va morir en aquell accident, un tractor que anava d’hora a l’hort els havia pres per sorpresa.
L’ Ignasi va adonar-se de que no havia passat cap moment feliç amb ells i ara se’n sentia culpable. Va pensar que ara havia de aprendre a viure la vida mentre la tingues ja que era l’únic que li quedava.

La torre d'Hèrcules

Quan Hèrcules va arribar a Finis Terrae, i va veure Gerió, tota la seva ràbia desplegà una gran lluita.
- Maleït gegant, mor, no te’n escapis de la mort que jo et donaré.- deia hèrcules que no se’n podia estar de que Gerió resistís les seves ofensives.
Però Gerió era fort i resistia tots els seus atacs. Va haver moments en els que Hèrcules pensava que no guanyaria mai aquella batalla però llavors, se li va acudir que potser tenia que atacar-li en un punt més feble que no fos pas la força.
El tercer dia de l’enfrontament, Hèrcules va fer veure que es rendia i va dir al gegant:
- Gerió, disculpa’m. La meva ràbia no la tinc de evocar cap a tu, vine, dóna’m la mà i cessem aquesta guerra.- digué Hèrcules amb un to sincer.
Gerió s’apropà a Hèrcules amb desconfiança.
- Vine, no em temis, les meves paraules són franques
Quan el gegant va estar prou prop de l’heroi, amb un descuit, Hèrcules, li tallà el coll.
L’heroi, una vegada més, va guanyar una nova batalla.
Es diu, que per premiar la seva astúcia, van construir un far al lloc on va vèncer a Gerió i així, recordar-ho sempre.

Foto treta de: http://www.publico.es/viajes/234378/la-torre-de-hercules-corazon-mitico-de-galicia