PLAUTE
View more presentations from albamartineztallada.
Mostrando entradas con la etiqueta alba garcia santiago. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta alba garcia santiago. Mostrar todas las entradas
jueves, 7 de junio de 2012
miércoles, 6 de junio de 2012
lunes, 4 de junio de 2012
lunes, 7 de mayo de 2012
miércoles, 18 de abril de 2012
Part 4, treball cooperatiu
¿Qué vais a hacer?
¿Vais a atacarlos?
¿Vais a mancharos las manos
de sangre por un insulto?
No mereix la pena que per una persona que no val res, que no mereix la pena, fem una gran lluita.
A la pel·lícula hi ha dos bandes enfrontades, imagino que un principi seria per aquest cas, algu que parlaria sense sentit.
¿Y si nos atreviésemos
a mirar al mundo tal y como es?
Deshagámonos por un momento
de toda idea preconcebida.
¿Qué forma nos mostraría?
En aquest mon, mereix la pena dir el que de veritat sents, i si tens alguna cosa que expressar, hi ha que expressar-la, hi ha que lluitar per les idees que penses que poden ser bones
lunes, 5 de marzo de 2012
lunes, 30 de enero de 2012
lunes, 14 de noviembre de 2011
Fugit irreparararible tempus
Fugit irreparararible tempus
He escoltat moltes vegades que la gent gran sobretot diu, no pensis en el que ja a passat, i jo poc a poc e entès que es veritat que, per molt que tu pensis que les coses del passat tornin es inevitable, i es el mateix amb les persones que no estan ja no tornaran mes.
Fa molt de temps va conèixer una família perfecta ells ho tenien tot, la felicitat de ser una família inseparable, una casa, el arribar i tindre un lloc amb calentor. La vida a vegades es porta mes malament amb qui no se’l mereix.
Una mati el pare sen va anar a treballar, ell treballava com a guàrdia de seguretat en un supermercat. Un mati molt tranquil com quasi tots el altres matins, fins que de sobte va entrar un Home, amb un aspecte normal, aquell Home va caminar i es va girar de sobte i va dir que li donessin tots el diners, i ell va dir que no podien fer això perquè tots tenien famílies que alimentar, el lladre se’n va anar cap ell i li va pegar un tir a la panxa mentre el deia aquestes paraules “ si tens família, jo també”.
Imagineu-vos el moment que aquella nena es va assabentar que no tenia pare.
miércoles, 28 de septiembre de 2011
La mort de lladó
Hercules era l’heroi mes respectat pel poble, i també era l’estimat de Atena; ella va entrar al jardí prohibit, i va agafar els fruits daurats i va correr molt per a que Lladó la gran serp de tres caps no la agafara, es va amagar sota les pedres.
Hèrcules el seu estimat, era un lluitador i salvador que ajudava a la gent sense res a canvi, Atena va decidir demanar-li al gran lluitador al seu amat hèrcules, que si podia ajudarla, en matar a Lladó i llavors ella poder tornar els fruits prohibits.
Hèrcules no va dubtar ni un moment, va anar corre’ns cap al jardí amb sols espasa en ma i es va trobar de cara a la gran serp , treuen les tres llengües a la vegada amb el seu peligros verí, hèrcules sense dubtar es va tirar a la panxa de Lladó i fen-li una ferida de llarga com el riu nil, Lladó queia al terra mort; i Atena va poder ficar el fruit daurat al arbre.
Finalment Hèrcules i Atena van ser feliçment casats i van tindre molts fills.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)