Fugit irreparararible tempus

Fugit irreparararible tempus

He escoltat moltes vegades que la gent gran sobretot diu, no pensis en el que ja a passat, i jo poc a poc e entès que es veritat que, per molt que tu pensis que les coses del passat tornin es inevitable, i es el mateix amb les persones que no estan ja no tornaran mes.

Fa molt de temps va conèixer una família perfecta ells ho tenien tot, la felicitat de ser una família inseparable, una casa, el arribar i tindre un lloc amb calentor. La vida a vegades es porta mes malament amb qui no se’l mereix.

Una mati el pare sen va anar a treballar, ell treballava com a guàrdia de seguretat en un supermercat. Un mati molt tranquil com quasi tots el altres matins, fins que de sobte va entrar un Home, amb un aspecte normal, aquell Home va caminar i es va girar de sobte i va dir que li donessin tots el diners, i ell va dir que no podien fer això perquè tots tenien famílies que alimentar, el lladre se’n va anar cap ell i li va pegar un tir a la panxa mentre el deia aquestes paraules “ si tens família, jo també”.

Imagineu-vos el moment que aquella nena es va assabentar que no tenia pare.