Omnia mors aequat

Imatge extreta de http://goo.gl/36Cb1

A tots ens és comú sentir alguna mostra de discriminació, ja sigui al carrer, al treball, al bar… Em fa llàstima que ens sembli una cosa normal, que n’estiguem acostumats, perquè no deuríem estar-ho. El fet de discriminar a algú, fa que tractem aquesta persona amb inferioritat, pel simple fet de tenir alguna cosa diferent a nosaltres, però que ens hi fa a nosaltres si l’un té la pell groga o marró? Que ens hi fa a nosaltres si l’un té les dents més grosses que jo? Considero que les coses boniques de la vida estan en saber apreciar a la gent pel que és, i no pel que té. No puc dir que mai he criticat, ni discriminat a ningú, però si que, quan passa el temps te’n penedeixes i penses: criticant a aquesta persona, em vaig fer una mica menys bona persona. S’ha de pensar molt bé abans d’ofendre a alguna persona traient-li el que uns consideraran defectes; o el que altres consideraran virtuts, que són els que saben apreciar a la persona realment; i si que s’ha de pensar si, a la fi tots acabem igual, morint, i la mort no tindrà en compte ni les riqueses ni el color de la pell ni cap altre cosa: omnia mors aequat.