OMNIA MORS AEQUAT

No sóc bo, però tampoc dolent. Ajudo al meu poble a poder sobreviure. No sóc ric, visc en una cova que es ideal, te diferents sortides i un gran espai central on fem la foguera. El cas es que sóc un bandoler. Així em guanyo la vida i ajudo qui té problemes, sobretot si son del meu poble. Sempre que atraco un noble adinerat que només demana impostos que no necessita i fa empobrir la meva gent, li faig una visita pel camí.

Quan avui m’he despertat he anat a fer la foguera i han arribat uns homes meus que havien anat a buscar menjar.

-          Que porteu de menjar, heu trobat molta cosa? – Pregunto al primer que seu a terra.

-          No, però tenim una notícia, un noble amb els seus cavallers ha anat a recaptar impostos al poble veí i ara es dirigeix cap aquí. – Diu m’entres s’aixeca i agafa la ballesta imaginant-se la resposta.

-          Marxem a fer-li una visita! Tothom preparat! – tothom l’obeeix al instant i agafen les armes i els cavalls.

Tots els meus homes i jo ja ens em preparat per fer l’emboscada. Només em d’esperar. Al cap de 5 minuts ja escoltem sorolls i quan dono l’ordre tothom surt de l’amagatall i els envoltem.

-          Doneu-me tots els diners recaptats i el que porteu a sobre i no us farem cap mal. – Li dic al que sembla tenir més poder imaginant-me que es el noble.

-          Són els meus diners, mels dona la meva gent.-

-          No és la teva gent perquè no et respecten. – Li dic fent una rialla d’orella a orella.- Qui et penses que ets per tenir aquet dret de fer mal a la gent pel teu propi interès?

-          Jo sóc molt superiors a ells, són la misèria del poble i jo no.

-          OMNIA MORS AEQUAT! -  Crido m’entres li clavo la meva llança al pit.

Un cop hem agafat els diners marxem direcció a tornar els diners a els seus amos.