Ubi Sunt

Ubi sunt : “On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.


Ella era la meva millor amiga, ens pensàvem que no hi havia res que ens pogués separar, sempre anàvem juntes, una al costat de l'altre, no hi havia cap cosa que no li expliques a ella. Era com la meva germana, es passava el dia a casa meva i jo a casa seva, al seu costat jo era la persona més feliç del món...
Això va ser fa temps, ara ja feia cinc anys que ens havíem separat per anar a fer cadascú el que volíem, jo vaig anar a estudiar a Barcelona, i ella a Lleida. Primer vam pensar que no passaria res, que per molt que estiguéssim una mica lluny una de l'altra, que tot seguiria igual, que la distància no ens podria fer perdre amistat ni confiança... Però no va ser així, al principi seguíem parlant i quedant quan les dos no havíem d'estudiar o treballar, pero cada cop vam anar fent amics nous, sortint amb altres persones, i no trobant-nos tant a faltar com al principi, i la nostra amistat va anar decaient...Sembla estrany que passin aquestes coses quan al principi pensava que seria impossible deixar-nos una a la altra, però la meva mare em deixa que així es la vida, que deixes a gent i en coneixes d'altra, però sempre recordaràs a les persones que has estimat mes per molt lluny teu que estiguin.
Avui he quedat amb ella però, ni que sigui per recordar els vells temps, la veritat es que estic bastant nerviosa, espero que no hagi canviat gens, i que per molt temps que hagi passat, la segueixi veient com la meva millor amiga.